Hace tiempo que llegué a la conclusión de que el partido «Ciudadanos» nació para intentar dilapidar una cultura, unas costumbres y una lengua. Su líder, Albert Rivera, con su imagen de piel de cordero, astuto y populista, empezó con un discurso socialdemócrata para captar socialistas desencantados de la corriente menos catalanista y consiguíó un cojín con una cierta cuota de electores.
Más tarde, y una vez iniciado su giro ideológico hacia la derecha con el aval del IBEX 35, empezaron a notársele sus tics anti catalanistas proponiendo en su programa la abolición del modelo de Immersión Lingüística y pronunciándose como abanderados principales en contra del movimiento independentista cívico y pacífico, sobradamente demostrado.
Pero lo más grave tiene lugar cuando empezamos a percibir que su principal objetivo era generar conflicto entre la población catalana, fomentar, impulsar y promover la tan repetida fractura social. El último episodio ha sido patético: la agresión a un periodista de Telemadrid creyendo que era un cámara de TV3 en la manifestación del pasado miércoles promovida por la formación naranja y su negativa a denunciar los hechos, los han dejado nuevamente en evidencia. Una manifestante gritando repetidas veces: «eres de TV3, no me toques!» con una gestualidad que rezumaba animadversión y odio, acabó con múltiples golpes y puñetazos propinados al periodista por un sector de la multitud.
El único consuelo que nos queda es saber que cada vez hay más gente ha calado la política destructiva de este partido y que las encuestas en Catalunya les auguran un acusado descenso.
Jordi Terris. El Periodico 01-09-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/agresion-camara-telemadrid-ultimo-episodio-anticatalanista-del-entorno-ciudadanos-183274
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 