Después de la enésima exhibición del astro argentino, el personaje de Leo Messi es digno de un análisis profundo desde diferentes vertientes: la futbolística, la humana y la psicológica.
Cada vez hay menos voces en mundo de futbol que se resisten a reconocer lo que a la luz de la mayoría resulta una evidencia: que nos encontramos ante el mejor jugador de todos los tiempos. Más allá de esta consideración, cuya realidad Messi demuestra cada vez que se calza unas botas, con una exquisitez, eficacia y regularidad sostenida en el tiempo inigualables, hay un aspecto sorprendente en su ya dilatada trayectoria. Habiendo manifestado en varias ocasiones su devoción por la selección de su país, ¿por qué Leo acusa una transformación tan relevante cuando juega con el Barça con respecto a cuando lo hace con su selección? Y no estoy hablando de razonamientos futbolísticos ya que es evidente que en función de los jugadores que tienes a tu alrededor el juego de cualquier crack puede quedar resentido de forma ostensible y Argentina precisamente no cuenta con el esquema y los jugadores más apropiados para su juego.
Me estoy refiriendo a su talante en el terreno de juego; cuando lo hace con el Barça su disposición desprende la chispa y la alegría que le falta con Argentina. En el Barcelona sus compañeros lo buscan y él aparece en el momento preciso y con convicción. Sin embargo, en su selección parece que se esconde; da la sensación de que hay una falta de sintonía con el grupo, denota un cansancio fuera de lo normal y la chispa y sus intervenciones estelares solo resurgen a fogonazos muy puntuales.
Se trata pues, de un fenómeno, cuya pregunta sería interesante formular a especialistas y psicólogos deportivos, a ver si son capaces de dar una respuesta coherente.
Jordi Terris El Periodico
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/los-dos-messi-183426
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 