La mentira como peligro para la convivencia
Hace tiempo que me di perfectamente cuenta de que en política vale prácticamente todo con el objetivo de arañar los máximos votos y alcanzar el poder: demagogia, dobles discursos amañados según el medio y lugar, falsas promesas, vilipendiar al adversario sin ética ni piedad alguna, tergiversar datos, alterar currículums con información irreal…
Pero lo que resulta realmente inadmisible y tendría que estar perseguido y penado es la utilización gratuita de la mentira pura y dura, máxime cuando ésta se esgrime, no solo con el mencionado objetivo, sino con el agravante de una evidente incitación al odio, cuyo efecto expansivo alcanza a todo el territorio del Estado.Cuando el señor Pablo Casado, en recientes declaraciones, manifiesta literalmente que «en Catalunya no se puede vivir en las calles sin el riesgo de que te insulten o amenacen por el idioma en el que hablas», la Fiscalía tendría que actuar de oficio de manera inmediata, de manera que ciertas difamaciones que pueden provocar reacciones como el del «a por ellos» no quedaran impunes, ya que sus consecuencias pueden resultar totalmente incendiarias.
Y es que en este país de pandereta, con el problema catalán como foco, mientras se están penalizando ideas y la libertad de expresión, la mentira dolosa y con saña circula a través de los medios con una ligereza alarmante, sumamente nociva para la convivencia entre los ciudadanos de este país.
Jordi Terris – El Periódico 21-10-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/mentira-como-arma-politica-184464
Valls, el típic politic astut
He pogut revisar tota l’entrevista que la Lídia Heredia li va fer a TV3 al Senyor Valls. Constatant un to intel·ligent i conciliador, la conclusió que he pogut extreure és clara i eloqüent: Manuel Valls ha aterrat a la política catalana amb l’astúcia i habilitat que caracteritza als polítics amb experiència, que apliquen el seu discurs, en funció del context, o del mitjà que utilitza en cada moment per desplegar les seves opinions.
Deixant al marge el seriós fracàs en el seu periple polític a França, el senyor Valls va desembarcar novament a Barcelona de la mà del partit de Ciutadans i en les seves primeres declaracions el vam veure en col·loquis i actes al costat de l’Albert Rivera, Arrimadasi i fins i tot d’Albiol i Cospedal, on a les seves impressions, la seva condició de suposat catalanista quedava totalment defugida sense fer-hi cap esment, defensant la Constitució, el rei, i mostrant una aferrissada oposició envers el moviment sobiranista.
Un cop ha decidit presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona amb la col·laboració d’un maragallista com Xavier Roig, a l’esmentada entrevista, si bé a reconegut que té el suport de Ciutadans, s’ha desmarcat de qualsevol deriva cap a la dreta, s’ha confirmat com a persona d’esquerres, ha reconegut ser republicà des del punt de vista del republicanisme francès, ha dit que vol aglutinar un moviment transversal i ha afirmat que, tot i que no està d’acord, respecta que hi hagi molts ciutadans que vulguin la independència de Catalunya.
Així mateix, s’ha declarat clarament catalanista, vanagloriant personatges com Miquel Roca i Jordi Solé Tura, un catalanisme que curiosament està molt lluny dels postulats de Ciudadanos, estranya paradoxa que veurem com acaba derivant.
Jordi Terris El Periodico 11-10-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/valls-tipic-politic-astut-184184
Jordi Terris 