He pogut revisar tota l’entrevista que la Lídia Heredia li va fer a TV3 al Senyor Valls. Constatant un to intel·ligent i conciliador, la conclusió que he pogut extreure és clara i eloqüent: Manuel Valls ha aterrat a la política catalana amb l’astúcia i habilitat que caracteritza als polítics amb experiència, que apliquen el seu discurs, en funció del context, o del mitjà que utilitza en cada moment per desplegar les seves opinions.
Deixant al marge el seriós fracàs en el seu periple polític a França, el senyor Valls va desembarcar novament a Barcelona de la mà del partit de Ciutadans i en les seves primeres declaracions el vam veure en col·loquis i actes al costat de l’Albert Rivera, Arrimadasi i fins i tot d’Albiol i Cospedal, on a les seves impressions, la seva condició de suposat catalanista quedava totalment defugida sense fer-hi cap esment, defensant la Constitució, el rei, i mostrant una aferrissada oposició envers el moviment sobiranista.
Un cop ha decidit presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona amb la col·laboració d’un maragallista com Xavier Roig, a l’esmentada entrevista, si bé a reconegut que té el suport de Ciutadans, s’ha desmarcat de qualsevol deriva cap a la dreta, s’ha confirmat com a persona d’esquerres, ha reconegut ser republicà des del punt de vista del republicanisme francès, ha dit que vol aglutinar un moviment transversal i ha afirmat que, tot i que no està d’acord, respecta que hi hagi molts ciutadans que vulguin la independència de Catalunya.
Així mateix, s’ha declarat clarament catalanista, vanagloriant personatges com Miquel Roca i Jordi Solé Tura, un catalanisme que curiosament està molt lluny dels postulats de Ciudadanos, estranya paradoxa que veurem com acaba derivant.
Jordi Terris El Periodico 11-10-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/valls-tipic-politic-astut-184184
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 