Catalunya ha tornat a parlar
Tal como es ve promulgant de forma reiterada des dels sectors sobiranistes, a Catalunya no li fan por les urnes. El resultat aclaparador, sense precedents, de les forces independentistes en unes eleccions generals amb un percentatge de participació superior al 75%, han donat resposta als postulats de l’Espanya repressiva; la de les togues, la dels cops de porra, la de les clavegueres d’estat, i la del Article 155.
L’independentisme s’ha clarament pronunciat: d’una banda, amb la majoria d’ERC, s’ha volgut demostrar que el camí traçat per la fortalesa del lideratge de Junqueras, és fer bones les paraules de Miquel Iceta quan va dir que amb un 65% de votants a favor de l’estat propi, la solució definitiva al conflicte havia d’arribar. Per un altre costat, l’altre facció sobiranista –Junts per Cat–, de la ma d’una esperançadora Laura Borràs, amb una situació molt complicada, ha sabut transmetre un missatge de fermesa i resistència; aquells que no estan disposats a donar un xec en blanc al PSOE i que han permès no fer caure a Carles Puigdemont, l’enemic numero 1 dels sectors més totalitaris i retrògrads del nacionalisme espanyol; aquells que el voldrien cremat i desaparegut del mapa, la veu més potent que manté viva la gran tasca d’internalització del procés.
Confiem amb la capacitat de Pedro Sánchez d’obrir definitivament la taula de diàleg, busqui solucions, i faci el que estigui a la seva ma per acabar amb el malson de la judicialització de la política i amb la repressió dels presos politics i exiliats.
Jordi Terris El Periodico 29-04-2019
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/28-a-catalunya-tornat-parlar-191354
La demagogia de Arrimadas con la palabra «odio»
Es muy triste oír a la Sra. Arrimadas como maneja la palabra odio de manera tan reiterada, demagógica y partidista. Es posible que haya determinadas personas que reflejen odio en sus miradas cuando la líder de Ciudadanos irrumpe en una población mayoritariamente catalanista con ánimo de provocar y buscar notoriedad, empleando un discurso hostil que se repite de manera constante y sin escrúpulos.
Estoy convencido que el sentimiento mayoritario hacia esta persona no es de odio, sino de rabia; rabia de constatar que un personaje que hace poco más de una década que reside en Catalunya, que desconoce realmente, o se empeña en ignorar, la esencia arraigada de la convivencia que ha presidido desde siempre entre nuestra población. Rabia porque precisamente el partido Ciudadanos nació con la clara intención de quebrar esta convivencia; para sembrar y generar el odio del «a por ellos», ese odio que ella pretende atribuir a una ciudadanía de distinta procedencia, que ha sabido permanecer cohesionada a lo largo de los años.
Más allá de actitudes más o menos comprensibles para impedir la independencia, casi no existen precedentes en la historia de Catalunya, salvo el del dictador, sobre la existencia de alguien que haya venido de fuera con el claro objetivo de destruir algo tan noble y natural, intrínseco de un pueblo, como es la catalanidad. No señora Arrimadas, no es odio; es un sentimiento de rabia y de tristeza.
Jordi Terris El Periodico 26-04-2019
Espanya, un país sense remei
Les darreres enquestes electorals, m’han inoculat una certa esperança davant el desencís i el sentiment d’impotència que m’embarga després dels esdeveniments que estan succeint a l’estat espanyol en els últims anys.
Davant la constatació del creixement de l’independentisme, és l´ùnic consol que ens queda a aquells ciutadans que tenim la clara i inequívoca voluntat de canvi; per als que tenim absolutament coll avall que aquesta Espanya no té remei, més encara amb el sobtat augment de l’extrema dreta, representada per personatges com Abascal, Casado o Ribera, encara que aquest últim ho intenti dissimular.
L’esperança de què una força emergent com Podem hagués pogut fer factible l’eslògan del «Si se puede», s’han esvaït de manera gairebé definitiva. L’enganyosa irrupció d’un partit amb suposats aires renovadors com Ciutadans, que va modificant el seu discurs en funció de com bufa el vent, ha fet reeditar un cop més el bipartidisme de sempre com a eix vertebrador de la política espanyola.
Les decepcions es van acumulant i tenim exemples que fan esgarrifar. Més enllà del judici de la vergonya que està deixant tanta gent amb evidencia, el PP de manera descarada i el PSOE amb un tarannà més educat però amb evidents dosis de tolerància, han permès que trames com el FernandezGate i les clavegueres de l’estat s’hagin desplegat amb total impunitat i els seus impulsadors no sols no estiguin encara encausats, sinó que es mantinguin ocupant càrrecs de responsabilitat pública. País sense remei, país de pandereta.
Jordi Terris El Periodico 12-04-2019
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espanya-pais-sense-remei-190830
Jordi Terris 