Espanya, un país sense remei

Les darreres enquestes electorals, m’han inoculat una certa esperança davant el desencís i el sentiment d’impotència que m’embarga després dels esdeveniments que estan succeint a l’estat espanyol en els últims anys.

Davant la constatació del creixement de l’independentisme, és l´ùnic consol que ens queda a aquells ciutadans que tenim la clara i inequívoca voluntat de canvi; per als que tenim absolutament coll avall que aquesta Espanya no té remei, més encara amb el sobtat augment de l’extrema dreta, representada per personatges com Abascal, Casado o Ribera, encara que aquest últim ho intenti dissimular.

L’esperança de què una força emergent com Podem hagués pogut fer factible l’eslògan del «Si se puede», s’han esvaït de manera gairebé definitiva. L’enganyosa irrupció d’un partit amb suposats aires renovadors com Ciutadans, que va modificant el seu discurs en funció de com bufa el vent, ha fet reeditar un cop més el bipartidisme de sempre com a eix vertebrador de la política espanyola.

Les decepcions es van acumulant i tenim exemples que fan esgarrifar. Més enllà del judici de la vergonya que està deixant tanta gent amb evidencia, el PP de manera descarada i el PSOE amb un tarannà més educat però amb evidents dosis de tolerància, han permès que trames com el FernandezGate i les clavegueres de l’estat s’hagin desplegat amb total impunitat i els seus impulsadors no sols no estiguin encara encausats, sinó que es mantinguin ocupant càrrecs de responsabilitat pública. País sense remei, país de pandereta.

Jordi Terris  El Periodico 12-04-2019

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espanya-pais-sense-remei-190830

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario