La demagogia de Arrimadas con la palabra «odio»

Es muy triste oír a la Sra. Arrimadas como maneja la palabra odio de manera tan reiterada, demagógica y partidista. Es posible que haya determinadas personas que reflejen odio en sus miradas cuando la líder de Ciudadanos irrumpe en una población mayoritariamente catalanista con ánimo de provocar y buscar notoriedad, empleando un discurso hostil que se repite de manera constante y sin escrúpulos.

Estoy convencido que el sentimiento mayoritario hacia esta persona no es de odio, sino de rabia; rabia de constatar que un personaje que hace poco más de una década que reside en Catalunya, que desconoce realmente, o se empeña en ignorar, la esencia arraigada de la convivencia que ha presidido desde siempre entre nuestra población. Rabia porque precisamente el partido Ciudadanos nació con la clara intención de quebrar esta convivencia; para sembrar y generar el odio del «a por ellos», ese odio que ella pretende atribuir a una ciudadanía de distinta procedencia, que ha sabido permanecer cohesionada a lo largo de los años.

Más allá de actitudes más o menos comprensibles para impedir la independencia, casi no existen precedentes en la historia de Catalunya, salvo el del dictador, sobre la existencia de alguien que haya venido de fuera con el claro objetivo de destruir algo tan noble y natural, intrínseco de un pueblo, como es la catalanidad. No señora Arrimadas, no es odio; es un sentimiento de rabia y de tristeza.

Jordi Terris El Periodico 26-04-2019

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/demagogia-arrimadas-sobre-palabra-odio-191108

 

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario