Tal como es ve promulgant de forma reiterada des dels sectors sobiranistes, a Catalunya no li fan por les urnes. El resultat aclaparador, sense precedents, de les forces independentistes en unes eleccions generals amb un percentatge de participació superior al 75%, han donat resposta als postulats de l’Espanya repressiva; la de les togues, la dels cops de porra, la de les clavegueres d’estat, i la del Article 155.
L’independentisme s’ha clarament pronunciat: d’una banda, amb la majoria d’ERC, s’ha volgut demostrar que el camí traçat per la fortalesa del lideratge de Junqueras, és fer bones les paraules de Miquel Iceta quan va dir que amb un 65% de votants a favor de l’estat propi, la solució definitiva al conflicte havia d’arribar. Per un altre costat, l’altre facció sobiranista –Junts per Cat–, de la ma d’una esperançadora Laura Borràs, amb una situació molt complicada, ha sabut transmetre un missatge de fermesa i resistència; aquells que no estan disposats a donar un xec en blanc al PSOE i que han permès no fer caure a Carles Puigdemont, l’enemic numero 1 dels sectors més totalitaris i retrògrads del nacionalisme espanyol; aquells que el voldrien cremat i desaparegut del mapa, la veu més potent que manté viva la gran tasca d’internalització del procés.
Confiem amb la capacitat de Pedro Sánchez d’obrir definitivament la taula de diàleg, busqui solucions, i faci el que estigui a la seva ma per acabar amb el malson de la judicialització de la política i amb la repressió dels presos politics i exiliats.
Jordi Terris El Periodico 29-04-2019
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/28-a-catalunya-tornat-parlar-191354
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 