El visatge d’Ada Colau en sortir de l’acte d’investidura, escridassada per part de la ciutadania, reflecteix la cara amarga de la política. Una alcaldessa que durant el seu anterior mandat, havia despertat tota mena de sentiments, en molts casos hostils, per part de determinats sectors del sobiranisme.
Personalment, jo l’havia defensat en nombroses ocasions, perquè entenia que el seu paper havia estat noble i que una de les seves principals funcions era aglutinadora, la de tendir ponts entre unionistes i independentistes. És més, jo estava convençut que des del ser fur intern, ella i la seva formació política esdevindrien un dels instruments cabdals de cohesió per tal d’eixamplar la base independentista; no hem d’oblidar, que més enllà del seu inqüestionable compromís amb el 1-O, va confessar haver votat SI-SI en el procés participatiu del 9-N, i que en aquestes darreres eleccions, 50.000 dels seus votants, tanmateix, van escollir Puigdemont a les europees.
Per tant, aquesta maniobra que li ha servit per renovar el seu càrrec amb els enverinats vots del Sr. Valls, contradint les seves idees i el que va expressar de manera inequívoca durant la campanya, li faran pagar una enorme factura pel que fa al respecte popular que s’havia guanyat. Veurem com gestiona tot això, i sobretot, l’innegable preu que haurà de pagar pels vots del líder que ha estat recolzat pel partit «Ciutadans».
Jordi Terris EL PERIODICO 19-06-2019
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/imatge-tocada-dada-colau-192519
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html