Recientemente el partido Ciudadanos ha hecho oficial el nombramiento de su nueva líder en Catalunya, Lorena Roldan y también como portavoz de la ejecutiva. Los líderes de este partido no suelen pasar inadvertidos, cada uno por diferentes razones. En este caso, Lorena Roldan suscita alguna connotación difícil de asimilar; la que ofrece más visibilidad es la similitud de talante respecto a su predecesora, Inés Arrimadas a la hora de transmitir sus discursos, con esa acritud y vehemencia que les caracteriza de manera constante, sobre todo en relación al movimiento soberanista.
La extrañeza emerge entorno a su perfil ideológico. Es realmente paradójico el extravagante viraje que ha sufrido esta persona por lo que hace referencia a su ideología. Entiendo que los políticos, como sus votantes, tienen todo el derecho a evolucionar ideológicamente; a modular y a efectuar virajes respecto a sus pensamientos políticos y a modificar tendencias en función de las circunstancias y acontecimientos que van teniendo lugar.
Por muchas excusas que ponga, lo que me parece de recibo es que una persona con estudios universitarios, hace muy pocos años se la viera acudiendo con una barretina y una sonrisa a la Via Catalana para la independencia, y poco tiempo después asista a un giro ideológico de 180 grados para pasar a liderar el grupo que ha demostrado más animadversión, no solo hacia el soberanismo, sino también, hacia todo aquello que cultural y socialmente representa el sentimiento catalanista, osando a hablar de los presos políticos con un desprecio y una frivolidad inadmisibles.
Este tipo de cambios tan antagónicos suelen tener un calificativo que prefiero no utilizar. Lo que no es de extrañar es que cada vez haya más gente desengañada con la clase política.
Jordi Terris / El Periodico 1 de Agosto de 2019
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/nueva-lider-ciudadanos-extrano-cambio-ideologico-180-grados-193317
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 