Quan Saenz de Santamaría es va omplir la boca en dir que havien escapçat l’independentisme, sabia de manera inequívoca que, a més de carregar-se d’una tacada els millors adversaris polítics d’aquell moment, havia dinamitat dos líders d’una envergadura extraordinària, com són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Junqueras representa l’ànima filosòfica del sobiranisme, el de l’obligat pragmatisme polític, el professor reverent, el líder aglutinador, el dialogant persistent, el de la paciència infinita.
Ell és l’ídol que representa el sector independentista que no té pressa i que assumeix amb perseverança il·limitada la crua realitat del tarannà i posicionament de l’Estat del qual formem part.
Puigdemont, com s’ha demostrat un cop més aquest passat dissabte a Perpinyà, constitueix el lideratge carismàtic que esperona la gent, el polític rebel amb una capacitat de convocatòria que abasta límits imprevisibles; el que és capaç d’aplegar al seu entorn personatges de diferent color polític.
És el que aglutina el seny i la rauxa, el que des de l’exili va aconseguir contra tot pronòstic ser votat per un milió de ciutadans al Parlament Europeu, l’enemic número u dels seus perseguidors, buscat fins i tot entre les clavegueres. És gairebé un símbol per a la gent que representa.
L’un i l’altre, irremissiblement necessaris per reeixir el projecte sobiranista. Veurem si també són capaços d’acostar posicions i cercar una unitat tan complicada i alhora tan necessària.
Jordi Terris – El Periodico 05-03-2020
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/per-que-son-necessaris-puigdemont-i-junqueras-per-reeixir-el-projecte-sobiranista-198589
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 