La sentencia absolutoria recaída recientemente ante el indignante proceso criminal instruido contra Tamara Carrasco refuerza una serie de evidencias, que por ser sobradamente conocidas, no podemos dejar de incidir y denunciar por mucho que pese a determinados actores políticos y estamentos de la sociedad que nos ha tocado vivir.
El día que la detuvieron, los que pudimos presenciar toda la colosal operación policial que se llevó a efecto para capturar a una activista acusada de terrorismo y rebelión con un expectación mediática de primera magnitud, quedamos atónitos ante aquellas imágenes, máxime, cuando horas después los medios informaron que el material “sospechoso” que le incautaron fue una careta de Jordi Cuixart, un silbato y un cartel del 1 de octubre.
Después de 48 horas detenida en la Audiencia Nacional y tras un confinamiento de 15 meses en su ciudad de Viladecans, la justicia decidió reducir la pena a incitación de desordenes públicos y al cabo de dos años y medio se produce su total absolución con una sentencia en la que la jueza da un toque de atención a la Guardia Civil por haber aplicado una investigación “poco seria”.
A este propósito, plateo tres interrogantes: ¿Todavía alguien puede dudar de la existencia durante la etapa de gobierno del PP de las famosas cloacas del Estado? (ahora tenemos nuevas declaraciones de Villarejo que lo refrenda). ¿Todavía hay gente capaz de sostener la duda de que existe una policía patriótica y una campaña permanente de persecución tendenciosa para reprimir y amedrentar al independentismo catalán? Y por mucho que al final Tamara consiga una indemnización del Estado, ¿cómo se va a poder restituir los daños morales y los múltiples perjuicios de todo tipo que ha sufrido esta persona? Dejo estas preguntas en el aire para la reflexión.
Jordi Terris – El Periodico
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/la-absolucion-de-tamara-carrasco-demuestra-la-persecucion-tendenciosa-del-independentismo-catalan-para-reprimirlo-y-amedrentarlo-203731
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 