Hi ha alguns que es queixen que Tv3 s’ha convertit des de fa temps en la televisió dels independentistes. Si fos així, tenint en compte el lideratge que des de fa anys aquesta cadena ostenta en les audiències a Catalunya, quedaria també desmuntada la seva teoria de què la gent que aposta per la sobirania d’aquest país no arriba al 50% del total de la ciutadania.

Aquest passat dissabte, per embolicar aquesta controvèrsia,  en el programa “Preguntes Freqüents”, Tv3 va fer una cosa un tant peculiar; en lloc de presentar com a primer espai del programa el desenvolupament de la Diada celebrada al mateix dia, i totes les seves connotacions, ens col·loquen com a tema cabdal de 45 minuts de durada la renuncia al càrrec del bisbe Xavier Novell i les especulacions entorn a la seva dissidència del cos eclesiàstic.

Estan segurs els responsables d’aquest programa que la majoria de catalans, independentistes o no, els interessa l’assumpte del bisbe Novell per damunt del que havia succeït a la Diada i les seves derivades politiques, com la taula de diàleg prevista per aquesta mateixa setmana; en quin moment ens trobem; què podem esperar d’aquesta taula, etc.?

Inevitablement sorprès, vaig tancar la tele preguntant-me si potser el barem de preocupacions dels catalans havia fet un gir inesperat, i la religió catòlica, així com la situació dels seus mandataris, havia passat a un inesperat primer pla desconegut fins aleshores… Com això no podia ser, vaig arribar a la conclusió que la nit del dissabte, els dirigents de Tv3 van decidir capgirar les prioritats del programa per tal d’acontentar a ves a saber qui…

Jordi Terris /El Periodico 16-09-2021

«L’11 de setembre, al ‘Preguntes Freqüents’ de TV-3 algú va capgirar les prioritats» (elperiodico.com)

Com a prèvia, assenyalar que segueixo comprant i escrivint per al Periodico perquè, tot i que té una línea editorial definida en la que habitualment no puc estar d’acord, penso que per tenir un criteri acurat i objectiu s’han d’escoltar i llegir veus contraries a la teva ideologia i copsar el panorama polític, econòmic i social des de diferents punts de vista i amb un sentit ampli de mires.

El que vull transmetre, espero que es prengui com a crítica constructiva. Des de fa temps, en el si de les pàgines d’aquest estimat rotatiu, m’ensopego amb els escrits d’un articulista, per nom Albert Soler, l’estil del qual s’aparta de manera sobrera del que estic acostumat a trobar-me en aquest diari; un estil, amb perdó barroer, que mereix que algú li digui alguna coseta. Lógicament podia haver optat per obviar-lo, però un català que s’atreveix de forma reiterada i persistent, a tractar de manera detestable al 50%, com a mínim, del seus conciutadans, y aquest té veu en un diari d’aquesta audiència, no es pot passar sempre per alt.

En els seus articles, per cert tots en clau monotema, sempre utilitza els mateixos qualificatius ofensius: “republiqueta, lacistas, vivales, populacho incomprés…” però és que aquest passat dissabte va traspassar la línea vermella, en gosar titllar de “chalado”al Jordi Cuixart, president d’una entitat cultural de prestigi, i de “chiflados”, als líders del procès.

Senyor Soler: ja no entro en el grau ofensiu dels seus qualificatius, simplement li demano una mica de classe, com ho fan la resta d’articulistas del Periodico contraris al moviment independentista; aprengui una mica d’ellls.

Jordi Terris 07-09-2021

Carta d’un lector: «Soler va traspassar la línia vermella» (elperiodico.com)