Hi ha alguns que es queixen que Tv3 s’ha convertit des de fa temps en la televisió dels independentistes. Si fos així, tenint en compte el lideratge que des de fa anys aquesta cadena ostenta en les audiències a Catalunya, quedaria també desmuntada la seva teoria de què la gent que aposta per la sobirania d’aquest país no arriba al 50% del total de la ciutadania.
Aquest passat dissabte, per embolicar aquesta controvèrsia, en el programa “Preguntes Freqüents”, Tv3 va fer una cosa un tant peculiar; en lloc de presentar com a primer espai del programa el desenvolupament de la Diada celebrada al mateix dia, i totes les seves connotacions, ens col·loquen com a tema cabdal de 45 minuts de durada la renuncia al càrrec del bisbe Xavier Novell i les especulacions entorn a la seva dissidència del cos eclesiàstic.
Estan segurs els responsables d’aquest programa que la majoria de catalans, independentistes o no, els interessa l’assumpte del bisbe Novell per damunt del que havia succeït a la Diada i les seves derivades politiques, com la taula de diàleg prevista per aquesta mateixa setmana; en quin moment ens trobem; què podem esperar d’aquesta taula, etc.?
Inevitablement sorprès, vaig tancar la tele preguntant-me si potser el barem de preocupacions dels catalans havia fet un gir inesperat, i la religió catòlica, així com la situació dels seus mandataris, havia passat a un inesperat primer pla desconegut fins aleshores… Com això no podia ser, vaig arribar a la conclusió que la nit del dissabte, els dirigents de Tv3 van decidir capgirar les prioritats del programa per tal d’acontentar a ves a saber qui…
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 