Polémica con la lengua catalana. Afán de generar conflicto y división
Escribo estas líneas en castellano porque considero muy necesario que puedan ser leídas por el máximo número de personas, sobre todo, fuera de Catalunya.
Digo fuera, por cuanto una vez más, desde la más absoluta mala fe, algunos políticos están manipulando la información derivada de hechos concretos como el de Canet de mar, de tal manera que la información que llega al resto de España, alimenta la visión sesgada y partidista de un supuesto conflicto general que la población que reside en Catalunya sabe perfectamente que no existe, salvo situaciones puntuales como ésta. Las hemerotecas están llenas de escritos de jóvenes que han venido en los últimos tiempos de otras provincias a residir a Catalunya y que han mostrado su estupefacción ante una realidad a nivel de convivencia y del trato de las dos lenguas cooficiales muy distinta a la que les habían vendido algunos medios en su tierra natal.
Declaraciones como las del Sr. Carrizosa comparando este acontecimiento con los hechos de Ermua en época de ETA y las del Sr. Pablo Casado asimilándolo con el apartheid sudafricano, cuyos dirigentes, por cierto representan a partidos muy minoritarios en Catalunya, se descalifican por si solas y demuestran ese afán de generar conflicto y división. Al margen de ello, utilizan el tema de la lengua de manera deplorable para erosionar el gobierno de Sánchez y para crucificar al independentismo catalán.
Y es que precisamente, ahora que se han publicado distintas estadísticas que reflejan el franco desequilibrio del uso del catalán respecto al predominio del castellano, aprovechan una incidencia puntual para insistir en la falacia de que el castellano está perseguido en Catalunya, pretendiendo dilapidar un modelo de Inmersión Lingüística de cohesión social que está funcionando con éxito durante los últimos 40 años.
Es la política del todo vale para destruir una idea, un movimiento, o un idioma.
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 