No es la primera vez que un político, utiliza el término “apartheid” para calificar la situación que se vive en Catalunya en relación al trato que se le está dando a la lengua castellana.
El Sr. Núñez Feijoo, lejos de demostrar que se trata de un líder con un talante verbal y factico más moderado que su antecesor Sr. Casado, podemos comprobar que en sus primeros compases como líder del PP se está quedando corto con respecto a éste último, empleando todo tipo de ruines estrategias para arañar votos y evitar la sombra que VOX les está haciendo desde la vertiente más extrema de la derecha.
Si observamos el significado del término apartheid, sustentado en las conductas pretéritas empleadas en Sudáfrica, se tratas de un “sistema político y social, basado en la segregación o separación de la población por motivos raciales o étnicos y en el trato discriminatorio hacia la población negra”. Afirmar que, el hecho de aplicar medidas para mantener un modelo lingüístico que precisamente lo que ha conseguido con éxito es la cohesión social en Cataluña, constituye un hecho segregacionista y discriminatorio, es obrar con una mala fe manifiesta.
Y es que además, con estas afirmaciones el Sr. Feijoó pretende hacer llegar al resto de España una información totalmente falsa, extremo que lo único que consigue es provocar más conflicto e inducir al riesgo de que se genere más odio en determinadas capas de la sociedad española. Lo que es evidente y es un hecho que se puede constatar en el día a día de la dinámica cotidiana de las relaciones entre ciudadanos en Catalunya es que en los últimos años, el castellano, (esto lo pueden refrendar los trabajadores y estudiantes que acuden temporalmente a esta comunidad) no solo es la lengua predominante, sino que ha ganado protagonismo con respecto al catalán y que lo del trato discriminatorio es una falacia totalmente inadmisible.
Jordi Terris – El Periodico de Catalunya 06-06-2022
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 