El pacte que la majoria esperàvem
El Periodico
Diari Ara
Encara no entenc com alguns poden afirmar que el pacte CIU-Esquerra, és un pacte contra natura si està demostrat que el transvasament de vots entre les dues forces és una constant en els darrers temps.
Hi ha gent que perd de vista que un alt percentatge de la societat catalana, al marge de l’objectiu sobiranista, està ubicada ideològicament en la centralitat política més enllà de criteris de dretes i esquerres. El que volem els catalans és que s’apliquin mesures per sortir de la crisi i per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Precisament el que ha votat l’electorat català és que s’estableixi un equilibri entre les polítiques d’ajust i les impositives i, per tant, el que han de fer els partits que han signat el pacte, és treballar ferm per l’assoliment de la consulta, però també per demostrar que són capaços de governar plegats sense por i amb esperit de pacte, essent conscients de la voluntat del poble.
Jordi Terris
ELPeriodico / Diari ARA 19-12-2012
Després de la Diada de Catalunya
Ara bé la labor pedagògica
Tinc un gran amic que va néixer a Andalusia, és simpatitzant del Reial Madrid i viu en un barri de Badalona on la presencia de catalanistes és realment ínfima. El dia onze es va penjar l’estelada al coll per reclamar la independència de Catalunya. Això té un mèrit extraordinari perquè gent com ell són els que han d’ajudar a consolidar aquest procés que sembla irreversible. Haig de reconèixer que, si bé té clar que la secessió és el millor per al nostre país, si no hi haguéssim anat els seus amics, probablement ell no hagués assistit a la manifestació.
Com bé deia la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, a partir d’ara, i més que mai, s’inicia una etapa en què, tant l’Assemblea com altres institucions, han d’engegar una fase pedagògica envers tota aquella gent que ha vingut de fora i no vol separar-se d’Espanya, per tal de conscienciar-los que aquesta secessió no ha de ser traumàtica, que és el millor per tot el nostre col·lectiu i que seguirem sent amics dels espanyols sempre que ells ho vulguin. Però tan important és la labor de les institucions, com la que podem fer, des de l’àmbit purament quotidià, tots aquells que creiem en aques projecte i potser hem estat instal·lats en la comoditat, i per tant, ara ens toca fer un pas endavant i ferm en aquesta direcció.
Jordi Terris
El Periodico 13-09-2012
El voto en blanco de Rosell
Después del episodio con Johan Cruiyff de protagonista, Rosell ha demostrado que lo de trabajar por la unidad del barcelonismo y acabar con los ismos era mera palabreria y, encima, con su voto en blanco y sus manifestaciones en la Asamblea, ha pretendido traspasar la responsabilidad a los demás el hecho de llevar a la anterior junta a los tribunales para dejar inmaculada su imagen de “niño bueno”.
El nuevo presidente podía haber evitado la judicialización del Barça con todas las consecuencias negativas que ello va a comportar hasta que un juez dicte una sentencia firme, ofreciendo mientras tanto, ingente carnaza para los enemigos del barcelonismo pero el rencor y la venganza ha prevalecido nuevamente en la decisión del presidente y, en esta ocasión “tirando la piedra y escondiendo la mano”.
En cualquier caso,la acción contra Laporta va referida a las pérdidas globales desde el inicio de su mandato. En este sentido, ¿alguna corresponsabilidad tendrá el Sr. Rosell en las irregularidades detectadas?
Jordi Terris
El periódico 05–07-2010





