Els empresaris i la incapacitat d’arriscar per la independència
Aquest segment d’empresaris de diferents magnituds, recolzats pel Cercle d’Economia, que mantenen una posició de rebuig al procés que s’ha posat en marxa, i que addueixen inseguretat jurídica, incertesa empresarial i excuses de tota mena, amb el seu discurs pretenen seguir instal·lats en la comoditat de l’actual estatus quo, fet que només els permet focalitzar la situació des d’un possible perjudici a curt i mig termini, i la seva obsessió és que no quedin sensiblement minvats els seus beneficis durant aquest període.
Una de les virtuts que ha caracteritzat sempre a un bon empresari, és la seva capacitat d’assumir riscos, de superar les conjuntures econòmiques, de mercat, tecnològiques, competencials, etc.; de fer l’oportú canvi de timó en moments quan la situació ho requereix, de cercar nous mercats per fer arribar el seu producte. En definitiva, la seva capacitat d’adaptació i de superació en moments complicats.
Ja sabem que entrem en una etapa que no serà un camí de roses i que el govern de l’estat ens ho posarà tot molt difícil, si bé els estudis múltiples estudis d’economistes qualificats preveuen una important millora a mig i llarg termini si Catalunya esdevé un estat independent.
Són moltes les fal·làcies que esgrimeixen per instal·lar la por. A qui volen enganyar quan ens parlen d’aranzels, quan saben perfectament que l’estat espanyol és el menys interessat en imposar-los. Menys mal que, segons el posicionament de gran part de les associacions empresarials, el percentatge d’empresaris en contra del procés és minoritari i que serà cabdal la unió i determinació dels que hi estan a favor perquè el camí engegat arribí a bon port.
Jordi Terris/ El Periódico 23-11-2015
La CUP i la profunda frustració
Quan es van fer els primers passos que van dur a posar en marxa el procés cap a la independència, una gran part de veus de determinats àmbits mediatics i politics que hi estaven en contra, van posar de reiterat manifest que aquest moviment l’únic que acabaria provocant als seus promotors i seguidors una profunda frustració.
Després de l’última proposta del president Mas en el segon ple d’investidura amb les concessions que ha desplegat, espero i confio que la CUP es posi les piles, deposi la seva intransigent conducta, i acabi, més aviat que tard, posant una mica de seny al seu posicionament, i permeti d’una vegada per totes l’investidura en favor del millor líder que aquest procés pot tenir, recolzat per una bona majoria dels sobiranistes a fi i efecte de comandar aquesta difícil i complexa etapa de transició cap a l’estat propi.
És que els cupaires no té en compte que Arthur Mas arrossega un ampli sector d’aquest moviment i que estem parlant de només 18 mesos? –que es reduiria a 10 si prosperés una possible moció de confiança que ha introduït el president– Mentrestant ja es pot treballar en la direcció que reclama la CUP per tal d’eixamplar l’espai independentista des de l’esquerra, i a partir de les noves eleccions en el si del nou estat, els catalans podrem escollir el nou futur president i l’opció política que estimem oportuna.
Constituiria un autèntic desastre que aquesta declaració d’inici del procés quedés en el no rés i seria realment deplorable i ridícul haver de donar la raó al Sr. Aznar i als que vaticinaven la famosa “profunda frustració.
Jordi Terris/ El Periódico 19-11-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-profunda-frustracio-38775
Les dones i la corrupció
Al final haurem d’atorgar pràcticament tota la raó als moviments feministes quan clamen per un decidit equilibri i una major presencia de les dones a nivell de responsabilitat en tots els àmbits de la societat.
Al marge que la seva capacitat per assumir aquest rol crec que es inqüestionable, si traslladem el problema al terreny de la corrupció tant d’actualitat en aquests moments, podem observar que el percentatge de dones implicades en casos de corrupció, en proporció al nombre de responsabilitats distribuïdes en funció del sexe, és notablement inferior al dels homes imputats i condemnats.
No estic dient amb això que les dones siguin incorruptibles, per bé que les estadístiques ens demostren que les imputacions i condemnes es decanten de manera aclaparadora a favor de delictes protagonitzats per persones del gènere masculí. Exemples recents els tenim en el cas Pujol on les filles del suposat “clan” pràcticament estan exemptes dels delictes que s’imputen als seus germans.
Segons determinats sociòlegs i antropòlegs qualificats, atès al rol que durant tant de temps les dones han assumit a la societat, tenen interioritzada una major prevenció a desviar-se de les normes i tenen la capacitat d’actuar amb més rigor en el desenvolupament dels seus càrrecs i responsabilitats.
Per tant, caldria que tots plegats ens poséssim a la labor i en aquesta nova etapa de regeneració política i democràtica li atorguéssim a les dones d’una vegada per totes el paper que els correspon.
Jordi Terris – La Vanguardia 01-11-2015
L’objectiu és el president Mas
Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.
Aquesta obvietat no ens ha de fer perdre de vista que si Mas no fos el president d’aquest partit i, alhora, de la Generalitat, l’oportunitat judicial del moment, el desig de desfer-se d’ell per part de l’oposició i principalment del govern de l’estat, segur que no hagués estat tan encarnissat como ho està essent. El ministre de justicia ja ho ha dit: si és necessari caldrà fer intervenir les forces de seguretat.
Hem de ser conscients que hi ha moltes ganes que el president desaparegui del panorama polític. Ja ho van intentar abans de les penultimes eleccions autonomiques quan es van inventar un informe policial sobre suposats ingressos fraudulents a comptes de paradissos fiscals. Després, han intentat deteriorar la seva imatge, vinculant-lo al cas Pujol i no s’han aturat els continus atacs per al seu principal protagonisme en el procès.
Perquè no ens hem d’enganyar, la CUP i d’altres actors implicats en la causa, han de tenir molt present que si volem que aquest procés tingui la força suficient i arribi a bon port, el lideratge d’en Mas, la seva determinació, el seu prestigi internacional, la seva capacitat a l’hora de defensar els arguments que ens han portat fins aquí, de rebatre als enemics polítics, d’arrossegar un important gruix de votants de centre-dreta i d’obtenir el suport de gran part de l’empresariat i de moltes institucions de caracter conservador, són connotacions cabdals. Si ens pensem que la independencia es pot assolir només des de l’esquerra, estem molt equivocats i hem de pensar que els possibles substituts de Mas avui per avui estan lluny de la seva força mediatica i de la seva capacitat de seducció; i pel que fa a Junqueras és una figura potent però insuficient per a les necessitats del procés.
Jordi Terris – El Periodico 29-10-2015
Les xarxes socials i el sobiranisme
Les noves tecnologies i les xarxes socials (facebook, twiter, grups de watssap, etc.) han produït un efecte extraordinari, gairebé miraculós. A més de permetre’t connectar de manera habitual amb aquelles persones amb qui t’interessa intercanviar comentaris i sensacions, t’ofereixen tota una sèrie d’informació de la personalitat i forma de pensar de cadascuna d’elles, sobretot de tota aquesta gent que has recuperat del bagul dels records i que de no ser per aquestes noves eines tan potents, quasi segur que el contacte no s’hagués pogut mai restablir.
Des de la meva experiència particular i per posar un exemple d’actualitat, un des fenòmens que no és ni més ni menys el reflex del que està succeint a Catalunya en els últims anys, és el gran nombre d’antics amics i coneguts, els quals fa 15 o 20 anys per a ells l’independentisme era un tema tabú, i que tanmateix avui a través de les xarxes, s’estan manifestant a favor d’aquest imparable moviment. Estic parlant de persones que fins i tot havien estat antics regidors del PP, i d’altres, que havien idolatrat Felipe González i que això de la sobirania de Catalunya era una hipòtesi extravagant fora totalment dels seus esquemes.
Arribo a la conclusió que la força d’aquestes noves tecnologies és directament proporcional a la força que a cobrat l’anomenat procés català i n’explica la seva autèntica dimensió.
Jordi Terris – La Vanguardia/Diari Ara
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151026/54437461313/xarxes-socials.html
No hay fractura social
AQUEST ARTICLE VA GENERAR MÉS DE 200 MISSATGES AL WEB DE LA VANGUARDIA!!! (L’ENLLAÇ ESTÀ A SOTA DEL TEXT)
No cesan de llegarnos mensajes por parte de determinados políticos y de sectores mediáticos interesados, pretendiendo patentizar que el proceso que se vive en Cataluña está generando una grave división social.
Como catalán nacido en Barcelona, por circunstancias de la vida tengo la suerte de relacionarme con gente de muy diversa procedencia y formo parte de distintos grupos de amigos de ideologías de toda índole y en muchos casos antagónicas. Tales grupos fluyen y persisten con buena harmonía a pesar de las diferencias ideológicas y puedo afirmar categóricamente que en el seno de la ciudadanía no existe fractura social ya que los debates políticos que se pueden abrir se cierran habitualmente con «seny» y coherencia porque, en definitiva, lo que priman son las connotaciones de carácter afectivo por encima de cualquier otra consideración.
Esa fractura que pretenden proyectar, solo se produce en el ámbito parlamentario con algunos discursos y debates altisonantes e incendiarios y en algunos foros donde solo se busca generar crispación. Estoy convencido que, de la misma manera que los independentistas hemos aceptado hasta ahora formar parte del Estado español, si por mayoría, los catalanes deciden que lo mejor es constituir un estado propio, la mayor parte de los que ahora no son partidarios de la secesión, lo aceptarán de manera democrática, la convivencia seguirá siendo óptima, emplearán todas las energías para construir un país mejor y contribuirán de manera capital a que la relación con el resto de españoles sea lo máximo cordial posible.
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150915/54435281821/no-hay-division-social.html
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/27s-hay-fractura/129962.shtml
Jordi Terris/ La Vanguardia 15-09-2015 – El Periodico 16-09-2015
Las últimas andanadas del PP y G. Albiol
El Sr. Garcia Albiol ha sacado a relucir su vena más totalitaria. Cuando fue designado nuevo líder del PP catalán, parecía dar la impresión que su perfil era totalmente distinto al de la Sra. Sánchez Camacho. Sus primeras declaraciones, con el objetivo de revertir la tendencia que arrojaban las últimas encuestas y que daban al PP nefastos resultados, fueron orientadas desde el más aparente espíritu de cordialidad y seducción, dando la sensación que apostaba por plantear una oposición limpia a los independentistas, buscando el acercamiento de los catalanes que se sienten españoles, haciendo gala de su supuesta catalanidad y reclamando el voto de un electorado transversal con la idea de persuadir a los indecisos de cualquier color ideológico con argumentos sólidos y convincentes.
Resulta evidente que su estrategia inicial le habrá augurado, tanto a él como a su partido, un alarmante fracaso, hasta el punto de optar por una táctica radicalmente opuesta, expresada con claridad en la reciente rueda de prensa junto al portavoz del PP Rafael Hernando en la presentación de la esperpéntica reforma exprés de la ley del Tribunal Constitucional, con el fin de reforzar las líneas maestras seguidas por el gobierno de su partido, basadas en la imposición, en las amenazas, en el miedo y en la represión sancionadora. Una actitud que nos recuerda la España más casposa, retrograda y dictatorial.
Jordi Terris/La Vanguardia 04-09-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150904/54435111616/garcia-albiol.html
Las Paradojas de un injusto estado de derecho
El presente artículo ha sido seleccionado en 2º lugar del concurso literario “Antonio Lazaro Cané” convocado en el 2014 y organizado por la AECE. Se trata de un escrito atípico por su extensión, en el que incluyo parte de contenido técnico y abordo la lacra de la corrupción, pero sobre todo, planteo ejemplos de los enormes contrasentidos que subyacen en nuestra sociedad, una sociedad sujeta al paraguas de un estado de derecho que beneficia de manera sistemática a los núcleos más poderosos. A continuación os paso su publicación en la revista de la Asociación de Expertos Tributarios de España. (Si clicáis encima del texto se amplia automáticamente cada vez que cambiéis de pagina).
Messi y la selección argentina
Existe algún detalle o circunstancia que se nos escapa sobre las actuaciones de Messi con la selección argentina. A nivel de grupo, Argentina tiene suficiente calidad para haberse alzado al mismo nivel de la selección de Maradona, la del Brasil de Pelé, o de la “Naranja mecánica” de Johan Cruyff.
En el pasado mundial, si bien no llegó en su mejor momento, quedó patente que más allá de la condición física, tenía un problema orgánico que se manifestó con sucesivos vómitos en los partidos en que participó. Ese problema que ya arrastraba desde Barcelona, se acentuó de manera flagrante durante el mundial, cuyos movimientos en el terreno de juego eran lamentables por el poco vigor que destilaban, cuya reacción no habíamos visto nunca en un encuentro con el F.C. Barcelona.
En la presente Copa America, parece que física y orgánicamente estaba en buenas condiciones, pero su total falta de acierto en el gol nunca visto con el Barça y, sus actuaciones mediocres como en el partido de la final, hacen pensar que Messi , lejos de los argumentos que algunos aducen, tiene un problema con su selección que va más allá de la cuestión táctica y de los jugadores que le rodean.
Quizás sea que no tiene la capacidad de asimilar la saturación que le embarga después de una temporada larga sin descanso, quizás sea un problema de adaptación al clima, quizá un bloqueo mental, u otro pormenor que desconocemos…
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 08-07-2015
Mala fe contra el catalán
Aquest article té com a particularitat fora del que és habitual, que ha generat 207 missatges al foro de debat de la Vanguardia, tot un record en aquest tipus d’articles de curt contingut. Aquest és l’enllaç de l’article i els comentaris els trobareu a sota:
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150515/54431264079/mala-fe-catalan.HTML
MALA FE CON EL CATALAN
Es triste y lamentable que a estas alturas se siga polemizando con un supuesto problema con el idioma en Cataluña y se utilice la lengua catalana con intereses electoralistas.
Las declaraciones del ministro Wert, cazadas por el micrófono de un periodista en los pasillos del Congreso, comparando el tratamiento del castellano en Cataluña con el que sufrió el catalán en época de la dictadura franquista, constituye una falacia de dimensiones incalificables que demuestran la ineptitud del ministro, así como una exacerbada mala fe por parte de un Estado que se ha propuesto dilapidar uno de los mejores activos de nuestra cultura.
El sistema de Inmersión Lingüística, que tan buenos frutos está dando, se implantó en su día precisamente para encauzar la normalización de una situación de menosprecio y marginación de un idioma, que tuvo lugar de manera flagrante durante la referida dictadura y toda la gente que reside en Cataluña sabe perfectamente que la lengua catalana todavía se halla en seria inferioridad con respecto al castellano.
Por tanto, la mayor parte de dicha ciudadanía empieza a estar cansada de que se continúe alimentando una polémica inexistente, en un territorio donde la convivencia es ejemplar y donde la tolerancia y el respeto por la lengua castellana han sido y siguen siendo exquisitos.
Jordi Terris / La Vanguardia 15-05-2015 – El Periódico 22-05-15
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/mala-del-estado/125416.shtml
Jordi Terris 