Ara bé la labor pedagògica

 Tinc un gran amic que va néixer a Andalusia, és simpatitzant del Reial Madrid i viu en un barri de Badalona on la presencia de catalanistes és realment ínfima. El dia onze es va penjar l’estelada al coll per reclamar la independència de Catalunya. Això té un mèrit extraordinari perquè gent com ell són els que han d’ajudar a consolidar aquest procés que sembla irreversible. Haig de reconèixer que, si bé té clar que la secessió  és el millor per al nostre país, si no hi haguéssim anat els seus amics, probablement ell no hagués assistit a la manifestació.

Com bé deia la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, a partir d’ara, i més que mai, s’inicia una etapa en què, tant l’Assemblea com altres institucions, han d’engegar una fase pedagògica envers tota aquella gent que ha vingut de fora i no vol separar-se d’Espanya, per tal de conscienciar-los que aquesta secessió no ha de ser traumàtica,  que és el millor per tot el nostre col·lectiu i que seguirem sent amics dels espanyols sempre que ells ho vulguin. Però tan important és la labor  de les institucions, com la que podem fer, des de l’àmbit purament quotidià, tots aquells que creiem en aques projecte i potser hem estat instal·lats en la comoditat, i per tant,  ara ens toca fer un pas endavant i ferm en aquesta direcció.

Jordi Terris

El Periodico 13-09-2012