Violència Masclista
L’altre dia, a través de la televisió, vaig poder contemplar les esgarrifoses imatges que havien estat capturades per una càmera de seguretat, on es veia com un individu agredia brutalment en un portal a la seva parella i l’arrossegava per terra estirant-la dels cabells fins a encastar-la a dins de l’ascensor.
La violència masclista, com tots els maltractaments que es protagonitzen aprofitant una manifesta superioritat física en front la persona agredida, constitueix una de les conductes més covards i reprovables que se li pot retreure a un esser humà.
Ara bé, tampoc podem obviar, que aquesta xacra tan repugnant i colpidora no s’acabarà mai mentre hi hagi dones que permetin aquest tipus d’humiliacions –en molts casos sistemàtiques– i no les denunciïn a la policia. Amb els mecanismes de protecció amb que compte actualment la nostra societat, hi ha quelcom incomprensible en l’actitud de determinades dones maltractades, i per eradicar aquest problema d’una vegada per totes caldria fer realitat l’espot televisiu promogut recentment per l’Ajuntament de Barcelona el qual proclama: “No en deixem passar ni mitja”.
Jordi Terris El Periodico 14-12-2016
Lluís Llach, un autèntic referent
El passat divendres dia 11 de novembre vaig assistir a un acte organitzat per l’Associació del personal de La Caixa en homenatge a Lluís Llach, on tota la recaptació en forma de donatius anirà integrament a la fundació que porta el seu nom.
No m’hagués imaginat mai que un recital promogut per un equip de músics i cantants totalment ‘amateurs’ m’arribés a impactar d’una manera tan emotiva. Cançons com ‘El Bandoler’, ‘Vinyes verdes’, ‘La Gallineta’ o ‘Què tinguem sort’, interpretades amb una subtilesa i categoria espectaculars, em van despertar la nostàlgia i a molts dels que hi érem allà se’ns va posar la pell de gallina.
I és que tots els homenatges que es puguin fer en honor de Lluís Llach sempre es quedaran curts. Un personatge que ha dedicat tota la seva vida a la defensa dels drets humans, les llibertats i la justícia social, primer desplegant la seva privilegiada veu poètica i crítica com a extraordinari cantautor, després com a creador d’una fundació focalitzada en la lluita per la desigualtat social i l’ajut a col·lectius i cultures minoritàries arran del que va descobrir en un viatge al Senegal. I com a colofó a la seva trajectòria, el seu compromís i dedicació que traspua de tot allò que desenvolupa, com a diputat al Parlament de Catalunya, on està fent palesa la seva capacitat tenaç i seductora de fer política a base de tendir ponts en el difícil camí que ha empès en defensa de la democràcia i de la sobirania del seu país.
Jordi Terris/ El Periodico 20-11-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/lluis-llach-autentic-referent-101564
Corrupció i pobresa infantil
Recentment ha sortit a la llum una notícia en què es revela que Espanya és el país europeu que destina menys ajudes a la infància, i que el 36% dels nens espanyols es troben en risc de pobresa o d’exclusió social.
És trist viure en un país on, entre d’altres molts despropòsits, ha primat l’ostentació de determinades inútils infraestructures, com els AVE sense passatgers, o els aeroports sense avions, en detriment de necessitats de primer ordre com la desigualtat social i la lluita contra la pobresa infantil. D’altra banda, veiem com un rosari innombrable de personatges poderosos, alguns d’ells tan representatius com un ministre de l’actual govern en funcions, un ex prestigiós banquer delictivament reincident, i un expresident del govern, estan implicats en casos de corrupció, d’evasió de capitals, o de frau fiscal.
Si suméssim tots els diners que han defraudat tota aquesta nombrosa colla d’individus, i si les polítiques dels successius governs haguessin estat a l’alçada de les veritables necessitats de la societat, i no per inflar-se les butxaques, quasi segur que seríem un país ric, o com a mínim, avui no haguéssim hagut de llegir aquesta deplorable notícia sobre la pobresa dels infants.
Jordi Terris 18-04-2017
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/corrupcio-pobresa-infantil-espanya-63081#
La codicia y los papeles de Panamá
El escándalo de los papeles de Panamá, en el que están implicados un número relevante de políticos y personajes famosos a nivel mundial, no hace más que engrosar el rosario interminable de casos de corrupción que se han ido destapando en los últimos tiempos y que parece no tener fin.
Al margen de que estamos ante un problema endémico de muy difícil solución en un mundo donde los poderosos, protegidos por sus respectivas Agencias Tributarias, tienen la sartén por el mango y no quieren saber nada de redistribución de la riqueza y sobre desigualdades sociales, la pregunta que muchos nos formulamos es por qué están aflorando ahora toda esta serie de tramas que arrancan de tiempos pretéritos, y también deberíamos realizar una profunda reflexión sobre cómo la codicia humana, ruin y desenfrenada, está embaucando a individuos que nunca llegarán a disfrutar ni de la decima parte, o mucho menos, del capital que tienen acumulado y oculto en paraísos fiscales.
Acaso la idea es de dejar “apañados” a sus descendientes como presuntamente pretendía el ex president Pujol con el supuesto legado no declarado. Viendo las consecuencias que este caso está reportando a toda la familia, no parece éste el paradigma que induzca a pensar que el gran favor que se puede hacer a hijos y nietos es dejarles en herencia legados de tal calado.
Jordi Terris / El Periodico 08-04-2016
L’última sentència contra l’ús del català
El TSJC s’ha tret de la màniga una altra sentència que no fa més que alimentar un altre cop un problema, el de la llengua catalana, que es porta instrumentalitzant en benefici de determinats interessos polítics i mediàtics per tal de obstaculitzar un procés de normalització de l’ús del català a la nostra comunitat.
Ja ha passat en d’altres sentències del mateix tribunal en què s’han pronunciat a favor de la denuncia d’alguns pares d’alumnes que reclamaven la presencia del castellà com a llengua vehicular a determinades escoles, i només va faltar la llei promulgada pel ex ministre Wert amb intenció de carregar-se el model d’immersió lingüista que està funcionant amb força èxit des de fa més de 30 anys.
Per moltes maniobres i manipulacions que es facin sobre la llengua, els que vivim a Catalunya no se’ns pot enganyar i tothom sap que el català és encara en inferioritat de condicions respecte al castellà i tots plegats som conscients que, a la pràctica, ni tots els funcionaris dels organismes que depenen de la Generalitat parlen entre ells en l’idioma que estableix el marc legal, i que quan un ciutadà es dirigeix a l’administració pública en castellà, la resposta majoritari del funcionariat ho és també en castellà. De la mateixa manera, ens trobem en situacions de tots els colors en els organismes que depenen directament de l’Estat a Catalunya, on en nombroses ocasions ens dirigim als funcionaris en català i l’interlocutor ens contesta en castellà.
Per tant, el litigi que va plantejar un metge de Tarragona i que ha donat lloc a aquesta sentència, no fa altra cosa que intentar erosionar un procés natural que es viu a Catalunya amb absoluta normalitat, i que només amaga un transfons polític, amb el fi de dinamitar la principal eina de cohesió social al nostre país que és la llengua catalana.
Jordi Terris/ El Periodico
El enésimo escandalo fraudulento
Este articulo permaneció en el tercer puesto del «Top Ten» de la web de «El Periodico» durante los días 30 y 31-01-2016
Un día después de haber destapado la última trama de corrupción que ha salpicado una vez más a relevantes políticos del PP de la Comunidad Valenciana y pocos años después del escándalo de las preferentes, se da a conocer la sentencia del Tribunal Supremo en la que se anulan dos casos de compraventa de acciones de Bankia por haber sido transmitidas con información no veraz.
El cúmulo de despropósitos y fraudes a nivel político-financiero que se han desencadenado en España en los últimos tiempos son tan graves y aberrantes que obligan a una profunda reflexión y esperemos que, de una vez por todas, fructifique la tan reclamada regeneración democrática; que el nuevo talante que se espera de los próximos mandatarios públicos a partir de ahora sea una realidad y dejemos de actuar como una república bananera y pasemos a convertirnos en un país un poco serio.
Porque no nos vamos a engañar, en todo este cúmulo de aberraciones producto de la codicia a costa casi siempre de ciudadanos de a pie, y concretamente en la venta de productos financieros fraudulentos o poco fiables, están implicados muchos actores de nuestra sociedad, desde la alta dirección de entidades bancarias que después han sido rescatadas debido a su nefasta gestión, hasta determinados directores de las agencias de dichas entidades, que se dejaban llevar por las pautas que les marcaban sus jefes con el princi
pal objetivo de engrosar al conjunto de todos ellos sus emolumentos a final de año.
Jordi Terris /La Vanguardia-El Periodico 29-01-2016
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160129/301742120496/escandalos-y-fraudes.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espera-regeneracion-democratica-53076
http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-cartas-del-lector-destacadas-del-29-1-4856517
El drama dels refugiats i les nostres lamentacions
Quan llegeixo la última crònica sobre la situació dels refugiats on es desgranen les consecutives penúries que van patint a munt i avall en els seus desplaçaments, amuntegats en vagons amb una forta olor a pixum cap a destí desconegut i futur desesperant, alhora que m’esgarrifo, em reafirmo amb la meva ferma convicció que, salvant el notable segment que ho està passant malament al nostre país, la major part de la nostra societat som autèntics privilegiats.
Ens perdem en lamentacions de tota mena i magnifiquem els problemes quotidians como si fossin enormes desastres. Tenim el capritxós costum de queixar-nos per vici d’absurdes nimietats i muntem un sidral per qüestions com l’actitud de determinats personatges en els reality shows televisius; perquè hem hagut de suportar les retencions d’una caravana de vehicles; o, senzillament perquè hem estat una hora esperant l’atenció del metge de capçalera.
Ens queixem de la feina que ens ha tocat assumir, tendim a acusar als altres de tots els nostres mals i ens entretenim en disquisicions com si per Nadal menjarem cabrit, marisc o gall dindi, sempre amb l’esperança que en aquestes dates ens toqui la loteria per tal de poder elevar el nivell del nostre poder adquisitiu.
Poques vegades tenim la capacitat de fer un exercici de positivisme i d’agraïment en relació al que la vida ens regala, de ser sensibles i posar en valor a aquelles persones que ens estimen i estimem, i d’enaltir totes aquelles coses bones que tenim la sort de gaudir de manera quotidiana. En definitiva, ens embullem de manera enrevessada sobre el concepte felicitat i no som capaços d’aplicar aquest concepte com una actitud diària, i quasi sempre ens oblidem d’autèntiques calamitats com el drama dels refugiats…
Jordi Terris / El periódico 28-12-2015
Les dones i la corrupció
Al final haurem d’atorgar pràcticament tota la raó als moviments feministes quan clamen per un decidit equilibri i una major presencia de les dones a nivell de responsabilitat en tots els àmbits de la societat.
Al marge que la seva capacitat per assumir aquest rol crec que es inqüestionable, si traslladem el problema al terreny de la corrupció tant d’actualitat en aquests moments, podem observar que el percentatge de dones implicades en casos de corrupció, en proporció al nombre de responsabilitats distribuïdes en funció del sexe, és notablement inferior al dels homes imputats i condemnats.
No estic dient amb això que les dones siguin incorruptibles, per bé que les estadístiques ens demostren que les imputacions i condemnes es decanten de manera aclaparadora a favor de delictes protagonitzats per persones del gènere masculí. Exemples recents els tenim en el cas Pujol on les filles del suposat “clan” pràcticament estan exemptes dels delictes que s’imputen als seus germans.
Segons determinats sociòlegs i antropòlegs qualificats, atès al rol que durant tant de temps les dones han assumit a la societat, tenen interioritzada una major prevenció a desviar-se de les normes i tenen la capacitat d’actuar amb més rigor en el desenvolupament dels seus càrrecs i responsabilitats.
Per tant, caldria que tots plegats ens poséssim a la labor i en aquesta nova etapa de regeneració política i democràtica li atorguéssim a les dones d’una vegada per totes el paper que els correspon.
Jordi Terris – La Vanguardia 01-11-2015
Les xarxes socials i el sobiranisme
Les noves tecnologies i les xarxes socials (facebook, twiter, grups de watssap, etc.) han produït un efecte extraordinari, gairebé miraculós. A més de permetre’t connectar de manera habitual amb aquelles persones amb qui t’interessa intercanviar comentaris i sensacions, t’ofereixen tota una sèrie d’informació de la personalitat i forma de pensar de cadascuna d’elles, sobretot de tota aquesta gent que has recuperat del bagul dels records i que de no ser per aquestes noves eines tan potents, quasi segur que el contacte no s’hagués pogut mai restablir.
Des de la meva experiència particular i per posar un exemple d’actualitat, un des fenòmens que no és ni més ni menys el reflex del que està succeint a Catalunya en els últims anys, és el gran nombre d’antics amics i coneguts, els quals fa 15 o 20 anys per a ells l’independentisme era un tema tabú, i que tanmateix avui a través de les xarxes, s’estan manifestant a favor d’aquest imparable moviment. Estic parlant de persones que fins i tot havien estat antics regidors del PP, i d’altres, que havien idolatrat Felipe González i que això de la sobirania de Catalunya era una hipòtesi extravagant fora totalment dels seus esquemes.
Arribo a la conclusió que la força d’aquestes noves tecnologies és directament proporcional a la força que a cobrat l’anomenat procés català i n’explica la seva autèntica dimensió.
Jordi Terris – La Vanguardia/Diari Ara
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151026/54437461313/xarxes-socials.html
Las Paradojas de un injusto estado de derecho
El presente artículo ha sido seleccionado en 2º lugar del concurso literario “Antonio Lazaro Cané” convocado en el 2014 y organizado por la AECE. Se trata de un escrito atípico por su extensión, en el que incluyo parte de contenido técnico y abordo la lacra de la corrupción, pero sobre todo, planteo ejemplos de los enormes contrasentidos que subyacen en nuestra sociedad, una sociedad sujeta al paraguas de un estado de derecho que beneficia de manera sistemática a los núcleos más poderosos. A continuación os paso su publicación en la revista de la Asociación de Expertos Tributarios de España. (Si clicáis encima del texto se amplia automáticamente cada vez que cambiéis de pagina).
Jordi Terris 