M’hagués agradat dedicar-te aquestes paraules uns dies abans, però mai és tard per expressar un sentiment.

Vull dir-te que la teva marxa deixarà un gran buit que romandrà per sempre més.

Tiet, tu ets d’aquells que no morirà mai. Diuen que el que deixa empremta no desapareix i la teva empremta és molt sòlida i ferma, inesborrable, impregnada de talent, de seny, de saviesa, de tenacitat; de fidelitat a les teves conviccions; d’amor a la teva terra i la seva cultura; una empremta íntegra, sensacional.

T’he admirat per moltes coses; per aquesta saviesa extraordinària que sempre t’ha caracteritzat, i  sobretot,  per  la teva fortalesa d’acceptar una vida en solitari; aquesta obstinada opció ha dignificat encara més la teva persona perquè has aconseguit viure tal com tu volies. La bondat que has desplegat sempre i que has transmès a tota aquella gent que t’ha conegut ha estat la teva principal virtut.

Les teves converses han constituït sempre una font de riquesa cultural. Hem après molt de tu, però, per sobre de tot, el teu tarannà ens ha mostrat el camí adequat; el del diàleg, el del respecte i el de la feina ben feta.

Els àpats i reunions  familiars ja no seran mai el mateix però la teva essència persistirà en els nostres cors i sempre hi haurà un motiu que ens farà recordar la teva presència, el teu somriure, la teva veu.

Tiet, ets un paio exemplar, únic, irrepetible, com el teu cognom que he dut sempre amb  molt orgull per tot arreu, identificatiu d’una família excepcional, també única, irrepetible…

T’estimem Tiet. Fins sempre.

Dedicat a Joan Terris i Sepiña,  30 de Març de 2012

Jordi Terris