Dedicatòria a ma mare amb motiu del 75 anivesari
Avui, hem volgut complir un desig que intuíem et faria molta il·lusió.
Un set i un cinc, aplegats per aquest ordre, aglutinen tantes vivències,
tants anys de joia, d’esforç, de perseverança, de tenacitat, d’estimació,
de plors, de somriures, que bé mereixen una festa com la d’avui.
Nosaltres, fills i nets, la llavor que tu has deixat, junt amb el papa
y la gent que t’estima, hem volgut retre’t quest merescut homenatge
que de ven segur no oblidaràs.
I ho hem volgut fer aquí, en aquest bonic indret,
endinsats a aquest mar nostre,
a tocar d’aquest passeig que et reporta bells records,
moments de llargues passejades
on la mirada a l’horitzó es manté sempre viva,
enlluernada pel immens paisatge mariner
en companyia del teu home estimat.
Una festa sorpresa es fa difícil d’embastar, no sé si ho hem aconseguit
però segur que hi hem posat allò que tu valores: molt “carinyo” i dedicació.
T’estimem Nuri.
Jordi Terris 2012
Dedicatoria al meu pare en el seu aniversari
DEDICATÒRIA AL MEU PARE EL DIA DEL SEU ANIVERSARI
No vull imaginar-me papa, quina mena de sensacions poden arribar a impregnar quan un compleix vuitanta anys.
Suposo que deu confluir una barreja de sentiments: l’alegria d’haver-los complert; la satisfacció d’haver-los viscut dignament; la fortuna d’haver-los gaudit amb salut; el record dels moments de joia, els de dificultat, i els de tristor.
Un aniversari força adient per passar balanç. Per bé que tu ets un afortunat , perquè pots fer-ho content de què aquesta salut de ferro que la vida t’ha injectat segur et permetrà encara un ample recorregut, una nova etapa al costat de la teva estimada i ben a prop de la teva entranyable família que hem vingut a fer-te companyia i a celebrar aquest dia tan especial.
No sé si t’ensumaves la sorpresa, però en qualsevol cas, aquesta incertesa que de ben segur t’embargava, avui la tens sobradament recompensada…
Moltes felicitats, papa.
20-09-2013
Dedicatòria pòstuma a Joan Terris i Sepiña
M’hagués agradat dedicar-te aquestes paraules uns dies abans, però mai és tard per expressar un sentiment.
Vull dir-te que la teva marxa deixarà un gran buit que romandrà per sempre més.
Tiet, tu ets d’aquells que no morirà mai. Diuen que el que deixa empremta no desapareix i la teva empremta és molt sòlida i ferma, inesborrable, impregnada de talent, de seny, de saviesa, de tenacitat; de fidelitat a les teves conviccions; d’amor a la teva terra i la seva cultura; una empremta íntegra, sensacional.
T’he admirat per moltes coses; per aquesta saviesa extraordinària que sempre t’ha caracteritzat, i sobretot, per la teva fortalesa d’acceptar una vida en solitari; aquesta obstinada opció ha dignificat encara més la teva persona perquè has aconseguit viure tal com tu volies. La bondat que has desplegat sempre i que has transmès a tota aquella gent que t’ha conegut ha estat la teva principal virtut.
Les teves converses han constituït sempre una font de riquesa cultural. Hem après molt de tu, però, per sobre de tot, el teu tarannà ens ha mostrat el camí adequat; el del diàleg, el del respecte i el de la feina ben feta.
Els àpats i reunions familiars ja no seran mai el mateix però la teva essència persistirà en els nostres cors i sempre hi haurà un motiu que ens farà recordar la teva presència, el teu somriure, la teva veu.
Tiet, ets un paio exemplar, únic, irrepetible, com el teu cognom que he dut sempre amb molt orgull per tot arreu, identificatiu d’una família excepcional, també única, irrepetible…
T’estimem Tiet. Fins sempre.
Dedicat a Joan Terris i Sepiña, 30 de Març de 2012
Jordi Terris
Jordi Terris 