Quan era adolescent i en alguna ocasió  vaig haver de córrer davant dels “grisos”, un cop vam  entrar en democràcia, una vegada es va legalitzar el partit comunista i desarticulat el cop d’estat del 23 f, i finalment un cop integrats a la Unió Europea, vaig ser tan ingenu de creure que mai més a Espanya hi haurien persecucions per defensar de forma pacífica idees polítiques.

Sí, vaig ser tan ingenu de pensar que, deixant al marge els casos de terrorisme, no tornaríem a veure presos polítics a les nostres presons i agressions policials davant actes pacífics com el del 1 d’octubre.  Sí, sí, aleshores vaig ser tan ingenu perquè mai hagués pensat que poguessin arribar a haver conspiracions al màxim nivell governamental per enderrocar adversaris politics i que arribés a existir una trama denominada “Operación Cataluña”  i que els implicats estiguin encara ocupant importants càrrecs públics.

També vaig ser tan ingenu que arribessin a haver fiscals anomenats directament pel poder central per treballar al seu servei. Amb els fets del 1-10 i l’empresonament de dues persones que han demostrat reiteradament el seu civisme i pacifisme han fet un salt qualitatiu que una gran majoria dels catalans i molts ciutadans de la resta d’Espanya no estem disposats a acceptar.

I el que és pitjor, davant l’escalada que ha pres la situació, no sabem fins a quin punt estan disposats a dilapidar del tot la llibertat d’expressió.

Jordi Terris 19-10-2017