Les darreres enquestes electorals, m’han inoculat una certa esperança davant el desencís i el sentiment d’impotència que m’embarga després dels esdeveniments que estan succeint a l’estat espanyol en els últims anys.

Davant la constatació del creixement de l’independentisme, és l´ùnic consol que ens queda a aquells ciutadans que tenim la clara i inequívoca voluntat de canvi; per als que tenim absolutament coll avall que aquesta Espanya no té remei, més encara amb el sobtat augment de l’extrema dreta, representada per personatges com Abascal, Casado o Ribera, encara que aquest últim ho intenti dissimular.

L’esperança de què una força emergent com Podem hagués pogut fer factible l’eslògan del «Si se puede», s’han esvaït de manera gairebé definitiva. L’enganyosa irrupció d’un partit amb suposats aires renovadors com Ciutadans, que va modificant el seu discurs en funció de com bufa el vent, ha fet reeditar un cop més el bipartidisme de sempre com a eix vertebrador de la política espanyola.

Les decepcions es van acumulant i tenim exemples que fan esgarrifar. Més enllà del judici de la vergonya que està deixant tanta gent amb evidencia, el PP de manera descarada i el PSOE amb un tarannà més educat però amb evidents dosis de tolerància, han permès que trames com el FernandezGate i les clavegueres de l’estat s’hagin desplegat amb total impunitat i els seus impulsadors no sols no estiguin encara encausats, sinó que es mantinguin ocupant càrrecs de responsabilitat pública. País sense remei, país de pandereta.

Jordi Terris  El Periodico 12-04-2019

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espanya-pais-sense-remei-190830