La CUP i la profunda frustració
Quan es van fer els primers passos que van dur a posar en marxa el procés cap a la independència, una gran part de veus de determinats àmbits mediatics i politics que hi estaven en contra, van posar de reiterat manifest que aquest moviment l’únic que acabaria provocant als seus promotors i seguidors una profunda frustració.
Després de l’última proposta del president Mas en el segon ple d’investidura amb les concessions que ha desplegat, espero i confio que la CUP es posi les piles, deposi la seva intransigent conducta, i acabi, més aviat que tard, posant una mica de seny al seu posicionament, i permeti d’una vegada per totes l’investidura en favor del millor líder que aquest procés pot tenir, recolzat per una bona majoria dels sobiranistes a fi i efecte de comandar aquesta difícil i complexa etapa de transició cap a l’estat propi.
És que els cupaires no té en compte que Arthur Mas arrossega un ampli sector d’aquest moviment i que estem parlant de només 18 mesos? –que es reduiria a 10 si prosperés una possible moció de confiança que ha introduït el president– Mentrestant ja es pot treballar en la direcció que reclama la CUP per tal d’eixamplar l’espai independentista des de l’esquerra, i a partir de les noves eleccions en el si del nou estat, els catalans podrem escollir el nou futur president i l’opció política que estimem oportuna.
Constituiria un autèntic desastre que aquesta declaració d’inici del procés quedés en el no rés i seria realment deplorable i ridícul haver de donar la raó al Sr. Aznar i als que vaticinaven la famosa “profunda frustració.
Jordi Terris/ El Periódico 19-11-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-profunda-frustracio-38775

