Quan fa un any enrere, e inclús abans, em parlaven sobre la fractura que, segons determinats sectors mediàtics i polítics, asseguraven existia a Catalunya, jo ho negava amb convicció perquè em bellugo en diferents àmbits de la societat i el que jo realment percebia és que el tema polític sempre quedava relegat a un segon terme i l’amistat o els vincles familiars apaivagaven qualsevol espurna que pogués provocar una discussió per qüestions ideològiques.

En els últims mesos, i sobretot a partir de l’1 d’octubre, aquesta percepció ha fet un tom notablement substancial, de tal manera que està aflorant tot un seguit de gent que ha sortit de l’armari per exhibir aquest  sentiment exageradament espanyolista que tenia tan ben amagat, o si més no, ben dissimulat. Sí, són tots aquells que el moviment sobiranista l’observaven impassibles des del sofà com el famós «sufflé» que mai havia de fructificar.  I com han reconegut alguns en les manifestacions que per primera vegada han assistit, «estaven callats i amagats». De cop i volta s’han despertat, despenjant banderes i verbalitzant la ira contra tot allò que ensumés a flaire independentista. A partir d’aquí, excepte determinades excepcions, aquest sentiment a passat per damunt de tot, inclús de les relacions personals.

En aquest sentit, avui torno a reconèixer que he estat molt ingenu sobre molts aspectes que estan succeint, i molt decebut perquè estava convençut que els que han manifestat durant molts anys sentir-se còmodes en un país cohesionat amb cultura i costums propis, no estiguin disposats a acceptar la voluntat majoritària dels catalans, de la mateixa manera que els que no ens sentim representats per aquest Estat ho hem estat acceptant durant un fotimer d’anys  de manera democràtica.

Jordi Terris El Periodico 23-11-2017
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/fractura-catalunya-segons-ingenu-decebut-151042