Dia de mar a la Rostella
Avui em sento poètic davant la Rostella,
paradisíaca platja paradigma de la nostra preuada costa.
Quan la vista s’enlaira gaudeixo del meu color preferit;
quan l’abaixo el color s’intensifica i els ulls del mateix to
s’enlluernen amb l’esplendor del meu gran amic: el mar.
Estirat sobre el balanceig d’un onatge sinuós,
la ment romana perduda, més serena que mai.
La brisa fresca acarona el rostre absort, albirant el vol llunyà d’una gavina.
La remor de l’aigua colpeja suau, brogit de so mariner.
Just al front, preservat del vent nordenc el verd aguanta ferm.
Més amunt, el paisatge agrest no ho pot amagar:
som el Cap de Creus, on la Tramuntana ho pentina tot, millor dit, gairebé tot.
Però avui és un dia calm, un dia per gaudir, un dia per somiar,
un dia per assaborir, un dia per deixar-te anar…
Jordi Terris 11-11-2013
Petó d’enamorat
No hi ha moment més dols que l’instant previ
al primer petó a la teva enamorada.
Una màgica estona on el joc de mirades
I la incertesa d’una complaença enigmàtica
transmet un núvol de sensacions captivadores,
seductorament embriagadores.
No estic parlant del petó fàcil,
aquell d’ atracció efímera, banal, supèrflua.
No. Es tracta de quan les papallones graten les entranyes;
instants d’encís on perds el cap i tot és cor;
sensacions sublims que t’embolcallen i esclaten.
Perquè estic parlant d’un estat de privilegi,
regal que no tothom en pot gaudir.
Si, a més, el deleixes
en mig d’un crepuscle illenc,
el moment esdevé senzillament superlatiu…
Jordi Terris 15-03-2014
Aquest instant
Molts invoquen el més enllà
per trobar sentit al nostre camí,
un camí de llums, vivències i emocions
que la vida et regala per atzar.
Un atzar ple de riquesa,
de riquesa existencial
que ens atorga el dia a dia
amb tresors immaterials.
¿És consol la foscor del més enllà,
tenint les clarors que il·luminen aquest instant ?
L’astre rei ens empara de dia
i els estels ens secunden de nit.
Cal gaudir de la llum que impregna el nostre esser
i abraçar els somriures que l’envolta,
perquè el més enllà no sé si amaga algun somriure
o més aviat confuses tenebres.
Present, mot lloable i majestuós
que significa regal i representa l’avui,
acaronem-lo mica en mica,
assaborim el que ens suggereix
i desem les fosques tenebres
per a quan ens endugui el més enllà
Jordi Terris 20-10-2013
Esforç i tenacitat
Esforç i tenacitat:
dos mots prodigiosos
que han impregnat
un esser despert
i prou somiat;
dos companys de viatge
aliats i fidels
d’una inquieta voluntat
que no han gosat escapçar.
Molt lluny de decebrem
amb ells he assolit
fites prou fermes:
anhels amagats,
desitjos llaurats;
somriures d’enyor
jornades de joia,
vetllades intenses,
vesprades d’amor.
No abandonaré pas
els mots esmentats,
amb ells seguiré
i amb ells moriré.
Jordi Terris 20-12-2013
Retrobament d’un gran tresor
Mai hagués pensat el suc que podia extreure
en aquesta dolça i preuada llengua;
sí, la meva, la materna, la de dins.
El tenaç refús aliè i certa mandra arrossegada
van llaurar un terreny confús, embardissat,
que esdevingué com un cruel segrest,
el segrest del goig de la seva riquesa.
Mentre la meva veu l’havia gaudit entre aires turbulents
el meu llapis l’havia desat al calaix dels anhels.
Fins que un bon dia el full blanc va observar el meu rostre despert,
àvid de lletres, ansiós d’agraïment.
Calia capturar els mots i abraçar-los,
de manera que el somni es va fer realitat.
Avui, quan capturo una paraula i la faig meva,
vaig cercant els mots afins que engalanaran el blanc paper.
Aleshores, un degoteig d’inspiració
els enllaçarà zelosament com el que broda un bell tapís.
Finalment, la sincronia desitjada configurarà aquell ric missatge,
com el llenç que clou el pintor amb un gran paisatge.
Aquell serà el moment cabdal,
l’instant d’escoltar la veu d’un text que vol fluir,
una veu silenciosa i, alhora, poderosa,
fruit d’un espurneig de talent i d’il·lusió
amb què es va forjant l’escriptor novell,
seduït pel gran tresor recuperat del calaix dels anhels.
Jordi Terris 23-10-2012
EL PODER
Malaurada cobdícia,
desventurada avidesa,
maleït poder.
Massa gent el desitja,
massa gent l’ anhela,
massa gent s’obsessiona,
El poder ens enreda,
ens angoixa i esbrava,
ens torna egoistes,
de vegades roïns
i a voltes ens mata.
És fàcil sucumbir,
però el decurs del temps
m’ha dut amb determinació
a l’evident conclusió:
no hi ha més gran tresor
que aquell que gaudeixes amb serenor
que assaboreixes amb llibertat
quan la salut et fa costat.
Sovint no ens adonem
de la importància del present
de la grandesa del temps lliure;
el de les grans petites coses,
el dels grans petits moments.
Jordi Terris 20-09-2012
Una dolça cambrera
Mentre esperava,
una dolça cambrera
em va enxampar
donant forma a un poema
Aquest poema es per a mi?
–va preguntar.
No, aquest no precisament.
–vaig contestar.
Doncs jo en vull un, si això és possible.
Per suposat que sí que ho és,
te’l dedicaré sens dubte
i em la passió que m’envaeix.
Em fa il·lusió de veritat !
A mi també, per descomptat !
La poesia m’ha despertat
sentiments ben amagats.
La propera que ens veiem
un poema et portaré
no sé si et complaurà
però per passió no quedarà.
Jordi Terris (Roses, 10 d’agost de 2011)
Llibertat d’expressió
Per parlar de llibertat
es pot fer de moltes menes
avui potser val prou la pena
suggerir d’altres que encenen
certa part noble i sincera
que atresora el ser humà.
Per exemple, la paraula
que la puguis expressar
sense embuts ni més censures
que les que et pots aplicar
tu mateix per la consciència
i el respecte que et mereix
tot aquell que és receptor
del que has dut de manifest.
Perquè tan important és
la llibertat ben entesa
com el respecte per l’aliè
que ha de rebre noblement
la paraula de qui expressa
la lliure opció ben presa
de revelar el seu sentiment.
Aquests mots alliberats
el seu amo els va fent via
agraïts de no ser hostatges
d’una veu que es resistia
a deixar-los ja marxar
al destí que hom pretenia.
I tampoc hem de confondre
llibertat amb anarquia,
la primera et fa sentir
com el vent que bufa obert
sense rumb ni sense via.
La segona, tanmateix,
és una eina inassolible
en aquest món mentider
atestat de ments perverses
que precisen de govern
per guiar el mancat de seny
que confon la llibertat
amb l’afany d’un món agrest
sense ordre ni concert.
Jordi Terris 25-05-2012
GAVINA
Intento albirar
el neguit que m’enduria
si perdés el gran tresor,
aquest esplèndid gran present
de ser lliure com les aus.
Què dic como les aus?
No totes elles ho són,
excloem les que són captives
i fixem-nos en les gavines.
He dit gavines?
No em puc comparar amb elles,
aquestes viatgen i viatgen,
no s’aturen a cap peatge
I no els cal dur cap equipatge.
El seu vol majestuós
els permet recorre món,
mentre les ales planegen,
els seus ulls sovintegen
el blau marí del mar obert
i el blau suau del nítid cel.
Alleujades llambreguen
aquest món de rauxa i penes
on les normes encasellen
i les lleis marquen el ritme
d’aquests essers racionals
presoners arran de terra
dels errors existencials.
La seva llei, la natura
enlluerna amb molta cura
aquestes aus viatgeres
per gaudir del gran llegat
que no es altra que la llibertat.
Per això m’agradaria
ser gavina per un dia,
potser una mica més que un dia
però tampoc l’eternitat.
Per què no ser lliure etern?
perquè l’home necessita
com a vital menester
ser captiu d’allò que estima
amb l’espurna del somriure
de qui guarda al seu costat
Jordi Terris 15-05-2012
Oda a la meva llengua
Vas néixer per ser gaudida i estimada,
però pels teus enemics sempre has estat rebutjada.
Oh! Llengua preuada,
que durant la meva infantesa vas ser maltractada.
“L’Estaca” va impedir el teu aprenentatge
i jo t’he abandonat adduint sempre feinada.
T’he parlat des de petit,
però no he tingut el coratge de fer-ho per escrit.
Ara t’he redescobert,
llançant-me a l’escriptura sense por,
mai és tard, si li poses il·lusió.
Estigues segura què des d’ara et seré fidel,
recobrant allò que em va impedir determinats temps.
Ho faré sense que el pols amb tremoli
i amb la fermesa i fluïdesa del qui fa volar un estel.
De mica en mica et vaig abraçant i,
a pas de gegant, del tot t’acabaré recuperant.
Jordi Terris 04-11-2010
Jordi Terris 