Ni desgast ni frustració, les urnes única solució
La política de Rajoy i del seu govern respecte al problema català ja la coneixem tots. A nivell polític: inacció, immobilisme, menyspreu, desídia, i manca de diàleg. I, d’altra banda, amenaces, querelles, conspiracions, atacs a la llengua, utilització del poder judicial al servei de la política, informes policials falsos, etc.
Tot plegat amb l’objectiu de desgastar a tot el sector independentista i intentar abaixar el famós “soufflé”, terme amb què, des dels sectors unionistes, van adjectivar fa una colla d’anys al moviment d’aquest procés. Paraules com, desànim, frustració, desgast, cansament, ja fa temps que es pretenen instal·lar en el sentiment de la gent. Perquè, més enllà del greuge i desequilibri econòmic que patim, el sentiment que preval en aquest moviment genera entusiasme i il·lusió de canvi, amb arrels culturals i identitàries de gran calat. I després de la demostració massiva al carrer per cinquè any consecutiu sense precedents arreu del mon, aquí no hi ha marxa enrere i això no pot tenir un altre final que a les urnes.
I el que no he entès mai és aquesta por i recança que tenen la majoria dels unionistes de què es celebri un referèndum, sobretot tenint en compte el seu reiterat discurs en què asseveren amb rotunditat que hi ha una majoria de catalans que no són partidaris de la independència. Aleshores, a on està el problema?
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 15-09-2016
Jordi Terris 