PERET, Una Estrella en majúscules
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/peret-una-estrella/116010.shtml
Quan jo encara era un nano, els meus pares van comprar un disc del Peret, en què la primera cançó començava amb aquesta frase: ¿Ustedes han visto a un gitano que quiere ir a la luna? Una divertida rumba que parla de “Don Toribio Carambola”, un personatge que s’havia proposat emular la gesta de Neil Amstrong i que no el van deixar pensant que era un boig.
Peret tampoc ha tingut l’ocasió de visitar l’astre que tenim més proper, però ha pogut tenir el privilegi d’instal·lar-se a l’univers de les estrelles que brillaran per sempre més.
El record que sempre guardo d’aquell primer disc, i que taral·lejo encara en alguna que altra gresca, de la mateixa manera que preservo la cançó dels Beatles “Love me do”, constitueix un símptoma evident que Peret és, ha estat i serà un dels grans mites de la nostra música; un personatge irrepetible que, com Pepe Rubianes, amb el seu talent i la seva personalitat captivadora, per molt que la naturalesa s’esmerci, difícilment podrà engendrar un individu de similars característiques. Un català universal, l’autèntic i insubstituïble rei la rumba catalana que ha representat un clar exponent de la diversitat cultural del nostre poble i que ha contribuït a enriquir-la de manera exemplar.
Jordi Terris/ El periódico 29-08-2014
La gran relliscada del Sr. Faus
Jo, que he tingut el privilegi d’haver vist jugar a l’equip del Barça tant a Cruyff com a Maradona, dos dels més grans futbolistes a nivell mundial, estic en condicions d’afirmar que Leo Messi és i probablement serà el millor jugador de futbol de tots els temps, asseveració que comparteix innombrable gent que realment entén de futbol.
Més enllà del les xifres estratosfèriques i dels nombrosos records que està col.lecccionant, quan et poses a veure un partit del Barça i Messi està en el terreny de joc en tot moment et fa vibrar, perquè quan agafa la pilota gairebé sempre passa alguna cosa. És el que trenca el ritme del partit, és l’únic que és capaç de fer quelcom diferent: una cabalcada en diagonal, una arrancada frenètica, una assistencia genial o un hat-trick d’una factura que deixa tothom bocabadat. Com ja s’ha repetit moltes vegades, es tracta d’un jugador amb relació al qual s’esgoten els qualificatius, un futbolista d’una altra galaxia que, a diferencia d’altres astres de talla mundial, la seva extraordinària regularitat ve donada perquè`basicament ell viu per al futbol, que té una implicació i un compromis amb el seu equip permanent i inqüestionable, un esportista que compagina l’eficacia amb l’estètica, un paio senzill i gens conflictiu, un privilegi per a tots aquells que els agrada el futbol i sobretot per als que tenim la sort de simpatitzar amb els colors blaugrana. En definitiva, una joia que s’ha de saber cuidar i mimar com es mereix.
En consequiencia, no puc esgrimir un altre argument que desqualificar les desafortunades declaracions del Sr. Faus, un directiu que ha ficat la pota fins al fons, ja no només per al contingut de les seves paraules sinó pel gest i el desdeny amb què van ser pronunciades. Davant aquesta enorme relliscada problablement té raó Messi afirmant que aquest senyor no té prou categoria per formar part de la directiva del Barça. Ara veurem si el president serà capaç de gestionar adequadament aquest embolic i d’apagar aquest foc encés de manera tan imprudent i innecesària.
Jordi Terris – El Periodico 21-12-2013
Corrupció. Un problema de base
Aquests dies en què està tan en boca de tothom el fenomen de la corrupció, em sorprèn la manera com s’està escandalitzant la gent en general des de tots els àmbits de la societat. Per bé que se’n ha parlat durant les darreres setmanes, no sé si tots som realment conscients que la corrupció no és només un problema que afecta a les institucions polítiques i financeres. La corrupció, la tenim en el dia a dia; en el món de les empreses; en els caps de compres; en els comercials que especulen amb la seva feina i en treuen profit de forma irregular; en els consumidors que demanen determinats serveis sense I.V.A. i intenten pagar el mínim d’impostos; en els administradors que cobren comissions extraoficials dels proveïdors als qui encomanen determinades feines, etc. etc.
Jo crec que es un problema que el conjunt de la societat se’l ha de plantejar molt seriosament i, apart d’aplicar dures mesures als infractors, s’hauria d’implementar una assignatura a les escoles, a partir de primària, que podria denominar-se: “Ètica social, professional i conductual”.
Jordi Terris
El Periodico 31-01-2013
Jordi Terris 