Interpretacions dels resultats de les eleccions generals
Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
En clau catalana n’he sentit de tots els colors, des del PP, que malgrat haver estat la força menys votada, la Sra. Sanchez Camacho es conforma vanagloriant-se que han tret a Catalunya els mateixos escons que Ciutadans, fins el més fort argument d’aquests últims que basen el seu consol en què el seu grup ha mantingut un únic discurs i programa com a partit sense necessitat d’haver-se d’unir en coalició amb altres formacions.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Per altra banda, les altres dues dades clares que ens han ofert aquestes eleccions és que la representació independentista al Congrés de Diputats ha passat de tres escons a disset, i que el total de representants catalans a favor del dret d’autodeterminació sumen 29 diputats contra 18 en contra, això sense comptar tots aquells votants de la CUP que s’han abstingut seguint les consignes del seu partit.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 21-12-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151222/30963381714/interpretar-resultats.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/20d-ciutadans-perdedors-catalunya-46635
El Barça i el seu fons d’armari
Els partits del Bayer Leverkusen i el del Deportivo ens ha de fer obrir els ulls respecte a la realitat de la plantilla blaugrana. Hem de tocar de peus a terra i no podem obviar que, tot i que va líder a la lliga i està fent un bon paper a la Champions, el Barça té avui dos problemes que van en la mateixa direcció: Un, la gestió i resultats de la cantera amb el Barça B com evident paradigma d’aquesta situació; i l’altre, la falta de recanvis de garanties a l’hora de fer les rotacions.
El dia del Leverkusen, format per la majoria de reserves del primer equip i per les promeses en teoria amb més projecció de la cantera, ens podia haver caigut un sac de gols. No s’ha de ser molt expert en futbol per adonar-se’n que ni Sandro ni Munir -amb totes les oportunitats que ja tenen acumulades-, són jugadors de garanties per aquest Barça. D’altra banda, dels que van jugar del Barça B, només Sergi Samper i Juan Camara -un jugador que necessita gaudir de més oportunitats per exhibir la seva qualitat-, han demostrat que són els únics que poden arribar a formar part de la primera plantilla. Apart, tenim el peculiar cas de Bartra, ja que es tracte d’un futbolista amb gran projecció però no se li està donant la suficient confiança perquè s’acabi consolidant. Sembla que les errades de Bartra es penalitzin molt més que les de de Mathieu, per posar un exemple.
Després tenim exemples com Grimaldo; un lateral que estava projectat per ser una de les principals promeses per accedir al primer equip i que, no se sap per quin motiu que hauria d’explicar Luis Enrique, no se li està oferint cap oportunitat.
En definitiva, cal un canvi de timó urgent per complementar aquesta plantilla no sigui cas que Arda Turan i Aleix Vidal arribin tard, quan l’Atletic i el Madrid ens hagin arrabassat el lideratge i no tinguem marge de reacció…
Jordi Terris / El Periodico 14-12-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/barca-seu-fons-darmari-45056
L’Assemblea de la CUP: L’Objectiu i els despròposits
El resultat de l’assemblea de la CUP es veia venir, no podia ser d’una altra manera. Si aquest resultat havia de ser producte del que emana dels seus postulats, fidels al seu ideari potent i revolucionari, compromesos amb la majoria del sentir dels seus militants i seguidors, s’havia de ser força ingenu per pensar que l’assemblea donaria el vist-i-plau a la investidura del president Mas.
Segur que una gran part del sector sobiranista estarà d’acord que la corrupció que ha esquitxat Convergència i l’ombra dels Pujol, suporta un llast de tal magnitud que fa que la posició de la CUP tingui una coherència fora de tot dubte.
Ara bé, per altra banda, si fem un acte de profunda reflexió, també haurem de reconèixer que sense la figura d’Artur Mas gairebé segur que no estaríem on som i, en conseqüència, aquesta assemblea tan transcendental, avui per avui, no hagués calgut dur-la a terme.
Si realment l’objectiu primordial és assolir la independència i no som capaços de llegir que el país es juga molt i que estem davant d’una etapa transitòria, així com d’admetre el paper preponderant de Mas en aquest procés i assumir que sense l’ampli sector de centredreta que el president arrossega, hagués estat inviable arribar a una majoria absoluta sobiranista al parlament, és que l’objectiu principal que es persegueix és un altre i no tenim ni idea de la diversitat i la complexitat de la societat catalana. Aleshores, val la pena que ens ho fem mirar i potser és millor que deixem corre un procés sobre el qual s’està demostrant una gran incapacitat per gestionar-lo.
Jordi Terris/ El Periodico 01-12-2015
Els empresaris i la incapacitat d’arriscar per la independència
Aquest segment d’empresaris de diferents magnituds, recolzats pel Cercle d’Economia, que mantenen una posició de rebuig al procés que s’ha posat en marxa, i que addueixen inseguretat jurídica, incertesa empresarial i excuses de tota mena, amb el seu discurs pretenen seguir instal·lats en la comoditat de l’actual estatus quo, fet que només els permet focalitzar la situació des d’un possible perjudici a curt i mig termini, i la seva obsessió és que no quedin sensiblement minvats els seus beneficis durant aquest període.
Una de les virtuts que ha caracteritzat sempre a un bon empresari, és la seva capacitat d’assumir riscos, de superar les conjuntures econòmiques, de mercat, tecnològiques, competencials, etc.; de fer l’oportú canvi de timó en moments quan la situació ho requereix, de cercar nous mercats per fer arribar el seu producte. En definitiva, la seva capacitat d’adaptació i de superació en moments complicats.
Ja sabem que entrem en una etapa que no serà un camí de roses i que el govern de l’estat ens ho posarà tot molt difícil, si bé els estudis múltiples estudis d’economistes qualificats preveuen una important millora a mig i llarg termini si Catalunya esdevé un estat independent.
Són moltes les fal·làcies que esgrimeixen per instal·lar la por. A qui volen enganyar quan ens parlen d’aranzels, quan saben perfectament que l’estat espanyol és el menys interessat en imposar-los. Menys mal que, segons el posicionament de gran part de les associacions empresarials, el percentatge d’empresaris en contra del procés és minoritari i que serà cabdal la unió i determinació dels que hi estan a favor perquè el camí engegat arribí a bon port.
Jordi Terris/ El Periódico 23-11-2015
La CUP i la profunda frustració
Quan es van fer els primers passos que van dur a posar en marxa el procés cap a la independència, una gran part de veus de determinats àmbits mediatics i politics que hi estaven en contra, van posar de reiterat manifest que aquest moviment l’únic que acabaria provocant als seus promotors i seguidors una profunda frustració.
Després de l’última proposta del president Mas en el segon ple d’investidura amb les concessions que ha desplegat, espero i confio que la CUP es posi les piles, deposi la seva intransigent conducta, i acabi, més aviat que tard, posant una mica de seny al seu posicionament, i permeti d’una vegada per totes l’investidura en favor del millor líder que aquest procés pot tenir, recolzat per una bona majoria dels sobiranistes a fi i efecte de comandar aquesta difícil i complexa etapa de transició cap a l’estat propi.
És que els cupaires no té en compte que Arthur Mas arrossega un ampli sector d’aquest moviment i que estem parlant de només 18 mesos? –que es reduiria a 10 si prosperés una possible moció de confiança que ha introduït el president– Mentrestant ja es pot treballar en la direcció que reclama la CUP per tal d’eixamplar l’espai independentista des de l’esquerra, i a partir de les noves eleccions en el si del nou estat, els catalans podrem escollir el nou futur president i l’opció política que estimem oportuna.
Constituiria un autèntic desastre que aquesta declaració d’inici del procés quedés en el no rés i seria realment deplorable i ridícul haver de donar la raó al Sr. Aznar i als que vaticinaven la famosa “profunda frustració.
Jordi Terris/ El Periódico 19-11-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-profunda-frustracio-38775
Les dones i la corrupció
Al final haurem d’atorgar pràcticament tota la raó als moviments feministes quan clamen per un decidit equilibri i una major presencia de les dones a nivell de responsabilitat en tots els àmbits de la societat.
Al marge que la seva capacitat per assumir aquest rol crec que es inqüestionable, si traslladem el problema al terreny de la corrupció tant d’actualitat en aquests moments, podem observar que el percentatge de dones implicades en casos de corrupció, en proporció al nombre de responsabilitats distribuïdes en funció del sexe, és notablement inferior al dels homes imputats i condemnats.
No estic dient amb això que les dones siguin incorruptibles, per bé que les estadístiques ens demostren que les imputacions i condemnes es decanten de manera aclaparadora a favor de delictes protagonitzats per persones del gènere masculí. Exemples recents els tenim en el cas Pujol on les filles del suposat “clan” pràcticament estan exemptes dels delictes que s’imputen als seus germans.
Segons determinats sociòlegs i antropòlegs qualificats, atès al rol que durant tant de temps les dones han assumit a la societat, tenen interioritzada una major prevenció a desviar-se de les normes i tenen la capacitat d’actuar amb més rigor en el desenvolupament dels seus càrrecs i responsabilitats.
Per tant, caldria que tots plegats ens poséssim a la labor i en aquesta nova etapa de regeneració política i democràtica li atorguéssim a les dones d’una vegada per totes el paper que els correspon.
Jordi Terris – La Vanguardia 01-11-2015
L’objectiu és el president Mas
Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.
Aquesta obvietat no ens ha de fer perdre de vista que si Mas no fos el president d’aquest partit i, alhora, de la Generalitat, l’oportunitat judicial del moment, el desig de desfer-se d’ell per part de l’oposició i principalment del govern de l’estat, segur que no hagués estat tan encarnissat como ho està essent. El ministre de justicia ja ho ha dit: si és necessari caldrà fer intervenir les forces de seguretat.
Hem de ser conscients que hi ha moltes ganes que el president desaparegui del panorama polític. Ja ho van intentar abans de les penultimes eleccions autonomiques quan es van inventar un informe policial sobre suposats ingressos fraudulents a comptes de paradissos fiscals. Després, han intentat deteriorar la seva imatge, vinculant-lo al cas Pujol i no s’han aturat els continus atacs per al seu principal protagonisme en el procès.
Perquè no ens hem d’enganyar, la CUP i d’altres actors implicats en la causa, han de tenir molt present que si volem que aquest procés tingui la força suficient i arribi a bon port, el lideratge d’en Mas, la seva determinació, el seu prestigi internacional, la seva capacitat a l’hora de defensar els arguments que ens han portat fins aquí, de rebatre als enemics polítics, d’arrossegar un important gruix de votants de centre-dreta i d’obtenir el suport de gran part de l’empresariat i de moltes institucions de caracter conservador, són connotacions cabdals. Si ens pensem que la independencia es pot assolir només des de l’esquerra, estem molt equivocats i hem de pensar que els possibles substituts de Mas avui per avui estan lluny de la seva força mediatica i de la seva capacitat de seducció; i pel que fa a Junqueras és una figura potent però insuficient per a les necessitats del procés.
Jordi Terris – El Periodico 29-10-2015
Les xarxes socials i el sobiranisme
Les noves tecnologies i les xarxes socials (facebook, twiter, grups de watssap, etc.) han produït un efecte extraordinari, gairebé miraculós. A més de permetre’t connectar de manera habitual amb aquelles persones amb qui t’interessa intercanviar comentaris i sensacions, t’ofereixen tota una sèrie d’informació de la personalitat i forma de pensar de cadascuna d’elles, sobretot de tota aquesta gent que has recuperat del bagul dels records i que de no ser per aquestes noves eines tan potents, quasi segur que el contacte no s’hagués pogut mai restablir.
Des de la meva experiència particular i per posar un exemple d’actualitat, un des fenòmens que no és ni més ni menys el reflex del que està succeint a Catalunya en els últims anys, és el gran nombre d’antics amics i coneguts, els quals fa 15 o 20 anys per a ells l’independentisme era un tema tabú, i que tanmateix avui a través de les xarxes, s’estan manifestant a favor d’aquest imparable moviment. Estic parlant de persones que fins i tot havien estat antics regidors del PP, i d’altres, que havien idolatrat Felipe González i que això de la sobirania de Catalunya era una hipòtesi extravagant fora totalment dels seus esquemes.
Arribo a la conclusió que la força d’aquestes noves tecnologies és directament proporcional a la força que a cobrat l’anomenat procés català i n’explica la seva autèntica dimensió.
Jordi Terris – La Vanguardia/Diari Ara
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151026/54437461313/xarxes-socials.html
No hay fractura social
AQUEST ARTICLE VA GENERAR MÉS DE 200 MISSATGES AL WEB DE LA VANGUARDIA!!! (L’ENLLAÇ ESTÀ A SOTA DEL TEXT)
No cesan de llegarnos mensajes por parte de determinados políticos y de sectores mediáticos interesados, pretendiendo patentizar que el proceso que se vive en Cataluña está generando una grave división social.
Como catalán nacido en Barcelona, por circunstancias de la vida tengo la suerte de relacionarme con gente de muy diversa procedencia y formo parte de distintos grupos de amigos de ideologías de toda índole y en muchos casos antagónicas. Tales grupos fluyen y persisten con buena harmonía a pesar de las diferencias ideológicas y puedo afirmar categóricamente que en el seno de la ciudadanía no existe fractura social ya que los debates políticos que se pueden abrir se cierran habitualmente con «seny» y coherencia porque, en definitiva, lo que priman son las connotaciones de carácter afectivo por encima de cualquier otra consideración.
Esa fractura que pretenden proyectar, solo se produce en el ámbito parlamentario con algunos discursos y debates altisonantes e incendiarios y en algunos foros donde solo se busca generar crispación. Estoy convencido que, de la misma manera que los independentistas hemos aceptado hasta ahora formar parte del Estado español, si por mayoría, los catalanes deciden que lo mejor es constituir un estado propio, la mayor parte de los que ahora no son partidarios de la secesión, lo aceptarán de manera democrática, la convivencia seguirá siendo óptima, emplearán todas las energías para construir un país mejor y contribuirán de manera capital a que la relación con el resto de españoles sea lo máximo cordial posible.
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150915/54435281821/no-hay-division-social.html
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/27s-hay-fractura/129962.shtml
Jordi Terris/ La Vanguardia 15-09-2015 – El Periodico 16-09-2015
Jordi Terris 