Gràcies Johan Cruyff
Gràcies Johan per haver triat el Barça i la seva gent en detriment d’altres opcions que haurien estat més lucratives. Gràcies per haver-nos transmès els teus coneixements i la te va particular visió d’interpretar el futbol. Gràcies per haver canviat la mentalitat i la dinàmica d’un club i d’una afició que estava avesada i resignada a sucumbir al sabor amarg de les derrotes.
Un especial agraïment per aquell històric 0-5 al Bernabéu i per haver-nos regalat aquell estratosfèric gol amb l’Atletic de Madrid que et va convertir a «l’holandés volador», el qual vaig poder gaudir en directe quan era petit.
Gràcies per haver construït el Dream Team, per haver exportat el futbol total de l’escola holandesa, per haver esdevingut un referent i un revolucionari futbolístic, i per les magnífiques tardes que ens has fet gaudir. I malgrat la teva personalitat rebel i controvertida, moltes vegades criticada, gràcies per haver sigut fidel als teus principis, a les teves idees, a un club i a un poble amb el qual t’has identificat de manera plena i lleial.
I finalment, per haver estat l’artífex inicial i promotor d’aquest formidable i exitós Barça que actualment ens omple de goig partit rere partit.
Jordi Terris / El Periodico 28-03-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/gracies-pel-0-5-pel-dream-team-60359
El PSC i el dret a decidir
Aquesta setmana, Nuria Parlón, alcaldesa de Sta. Coloma, una de les veus més joves, renovadores i qualificades del PSC, durant una entrevista a 8tv, s’ha despenjat amb unes declaracions on ha afirmat que el PSOE mai acceptarà el dret d’autodeterminació de Catalunya.
D’altra banda, sense explicar ben bé el per què, va voler fer una clara diferenciació semàntica entre el Dret a decidir que defensava fa uns quants mesos el socialisme català, al qual va renunciar, i el Dret a l’autodeterminació que persegueix el govern de la Generalitat en virtut del resultat obtingut a les urnes. Què vol dir amb això? Que la consulta legal i acordada que promulgava el PSC en el seu programa, si algun dia s’hagués aconseguit, hagués estat paper mullat i no hagués servit perquè els catalans decidissin el seu futur polític?
Si una de les persones de la nova generació de polítics amb més criteri propi i projecció, després d’aquest substancial canvi de timó del partit i la seva inequívoca fidelitat i dependència del PSOE, segueix amb la línea de falta de claredat i determinació, utilitzant eufemismes i jocs de paraules, l’únic que aconseguirà és confondre l’electorat, i difícilment podrà aconseguir recuperar el pes i l’hegemonia que el PSC havia tingut a Catalunya.
Jordi Terris/ El Periodico 18-03-2016
Pedro Sánchez y su pantomima personalista
Desde que se produjo el acuerdo entre Pedro Sanchez y Albert Rivera, más allá del contenido teatral del discurso del debate de investidura, he oído numerosos comentarios, sobre todo por parte del entorno socialista, vanagloriando la figura de Sánchez por su supuesto sentido de Estado, haciendo hincapié en la categoría y valentía que había demostrado con este pacto.
No entiendo este tipo de consideraciones, máxime, cuando, tal como están las posiciones, los cálculos para facilitar la investidura son inviables y es evidente que este acuerdo no va a fructificar de ninguna de las maneras. Además, ¿qué gran merito tiene realizar un pacto acorde con los postulados de la mayoría de varones del PSOE y también con el criterio de los personajes de más peso histórico del partido en cuyo seno tiene sus principales enemigos? Un acto de valentía política, por ejemplo, hubiera sido llegar a una alianza de izquierdas con Podemos e Izquierda Unida (aceptando el referéndum para Cataluña) y buscando las complicidades de los partidos independentistas y PNV.
Está claro que el acuerdo alcanzado se basa en una estrategia personalista para reforzar un liderazgo que tambaleaba muy seriamente y, por otra parte, iniciar la campaña de unas nuevas elecciones que se aventuran inevitables, elecciones que se auguran más que complicadas para el PSOE y sus socios del PSC teniendo en cuenta la oferta tan ridícula que han propuesto para Cataluña, retomando el anacrónico planteamiento del café para todos.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 03-03-2016
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160303/40158290506/estrategia-personalista.html
L’última sentència contra l’ús del català
El TSJC s’ha tret de la màniga una altra sentència que no fa més que alimentar un altre cop un problema, el de la llengua catalana, que es porta instrumentalitzant en benefici de determinats interessos polítics i mediàtics per tal de obstaculitzar un procés de normalització de l’ús del català a la nostra comunitat.
Ja ha passat en d’altres sentències del mateix tribunal en què s’han pronunciat a favor de la denuncia d’alguns pares d’alumnes que reclamaven la presencia del castellà com a llengua vehicular a determinades escoles, i només va faltar la llei promulgada pel ex ministre Wert amb intenció de carregar-se el model d’immersió lingüista que està funcionant amb força èxit des de fa més de 30 anys.
Per moltes maniobres i manipulacions que es facin sobre la llengua, els que vivim a Catalunya no se’ns pot enganyar i tothom sap que el català és encara en inferioritat de condicions respecte al castellà i tots plegats som conscients que, a la pràctica, ni tots els funcionaris dels organismes que depenen de la Generalitat parlen entre ells en l’idioma que estableix el marc legal, i que quan un ciutadà es dirigeix a l’administració pública en castellà, la resposta majoritari del funcionariat ho és també en castellà. De la mateixa manera, ens trobem en situacions de tots els colors en els organismes que depenen directament de l’Estat a Catalunya, on en nombroses ocasions ens dirigim als funcionaris en català i l’interlocutor ens contesta en castellà.
Per tant, el litigi que va plantejar un metge de Tarragona i que ha donat lloc a aquesta sentència, no fa altra cosa que intentar erosionar un procés natural que es viu a Catalunya amb absoluta normalitat, i que només amaga un transfons polític, amb el fi de dinamitar la principal eina de cohesió social al nostre país que és la llengua catalana.
Jordi Terris/ El Periodico
Jordi Terris 