Desde que se produjo el acuerdo entre Pedro Sanchez y Albert Rivera, más allá del contenido teatral del discurso del debate de investidura, he oído numerosos comentarios, sobre todo por parte del entorno socialista, vanagloriando la figura de Sánchez por su supuesto sentido de Estado, haciendo hincapié en la categoría y valentía que había demostrado con este pacto.

No entiendo este tipo de consideraciones, máxime, cuando, tal como están las posiciones, los cálculos para facilitar la investidura son inviables y es evidente que este acuerdo no va a fructificar de ninguna de las maneras. Además, ¿qué gran merito tiene realizar un pacto acorde con los postulados de la mayoría de varones del PSOE y también con el criterio de los personajes de más peso histórico del partido en cuyo seno tiene sus principales enemigos? Un acto de valentía política, por ejemplo, hubiera sido llegar a una alianza de izquierdas con Podemos e Izquierda Unida (aceptando el referéndum para Cataluña) y buscando las complicidades de los partidos independentistas y PNV.

Está claro que el acuerdo alcanzado se basa en una estrategia personalista para reforzar un liderazgo que tambaleaba muy seriamente y, por otra parte, iniciar la campaña de unas nuevas elecciones que se aventuran inevitables, elecciones que se auguran más que complicadas para el PSOE y sus socios del PSC teniendo en cuenta la oferta tan ridícula que han propuesto para Cataluña, retomando el anacrónico planteamiento del café para todos.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 03-03-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/valentia-estaba-pacto-izquierdas-con-referendum-catalan-incluido-58682#
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160303/40158290506/estrategia-personalista.html
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html