La cuestionada dignidad de Carme Forcadell

Es triste e indignante que desde facciones unionistas, partiendo de una versión sesgada y manipulada, se ensañen y se mofen de la forma en que Carme Forcadell ha basado su estrategia para eludir la pena de prisión cautelar e indefinida.

Observo un sentimiento donde se mezclan dos sensaciones deleznables, y cuya suma de ambas sigue alimentando esa especie de odio y venganza que se respira en determinados sectores. Por una parte, la frustración de no poder ver en la carcel a la presidenta del parlament de manera permanente, y por otra, la alegria y humillación que supone, para evitar la prisión, haber puesto de manifiesto algunas declaraciones que a ella no le hubiera gustado realizar.

A todos los que se alegran o critican con saña su comportamiento, me gustaría verlos ante un juez con una amenaza de 30 años de prisión.

Ante la más clara evidencia de la politización de la justicia de los últimos tiempos, la represión que está sufriendo todo el mundo soberanista, solo cabe combatirla con unión y mucha inteligencia, porque en definitiva, los investigados, al margen de evitar el sufrimiento por la falta de libertad, siempre podrán hacer mejor servicio a la causa fuera de la carcel que dentro. Y no olvidemos un aspecto importante, el Código Penal permite mentir a los acusados en su legítima defensa por lo que !Cuidado con ciertas mofas y alegrias porque la partida de ajedrez sigue muy abierta y veremos cómo termina!..

Jordi Terris 12-11-2017

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario