Quan fa un any enrere, e inclús abans, em parlaven sobre la fractura que, segons determinats sectors mediàtics i polítics, asseguraven existia a Catalunya, jo ho negava amb convicció perquè em bellugo en diferents àmbits de la societat i el que jo realment percebia és que el tema polític sempre quedava relegat a un segon terme i l’amistat o els vincles familiars apaivagaven qualsevol espurna que pogués provocar una discussió per qüestions ideològiques.
En els últims mesos, i sobretot a partir de l’1 d’octubre, aquesta percepció ha fet un tom notablement substancial, de tal manera que està aflorant tot un seguit de gent que ha sortit de l’armari per exhibir aquest sentiment exageradament espanyolista que tenia tan ben amagat, o si més no, ben dissimulat. Sí, són tots aquells que el moviment sobiranista l’observaven impassibles des del sofà com el famós «sufflé» que mai havia de fructificar. I com han reconegut alguns en les manifestacions que per primera vegada han assistit, «estaven callats i amagats». De cop i volta s’han despertat, despenjant banderes i verbalitzant la ira contra tot allò que ensumés a flaire independentista. A partir d’aquí, excepte determinades excepcions, aquest sentiment a passat per damunt de tot, inclús de les relacions personals.
En aquest sentit, avui torno a reconèixer que he estat molt ingenu sobre molts aspectes que estan succeint, i molt decebut perquè estava convençut que els que han manifestat durant molts anys sentir-se còmodes en un país cohesionat amb cultura i costums propis, no estiguin disposats a acceptar la voluntat majoritària dels catalans, de la mateixa manera que els que no ens sentim representats per aquest Estat ho hem estat acceptant durant un fotimer d’anys de manera democràtica.
Jordi Terris El Periodico 23-11-2017
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/fractura-catalunya-segons-ingenu-decebut-151042
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 