Pedro Sánchez y su pantomima personalista
Desde que se produjo el acuerdo entre Pedro Sanchez y Albert Rivera, más allá del contenido teatral del discurso del debate de investidura, he oído numerosos comentarios, sobre todo por parte del entorno socialista, vanagloriando la figura de Sánchez por su supuesto sentido de Estado, haciendo hincapié en la categoría y valentía que había demostrado con este pacto.
No entiendo este tipo de consideraciones, máxime, cuando, tal como están las posiciones, los cálculos para facilitar la investidura son inviables y es evidente que este acuerdo no va a fructificar de ninguna de las maneras. Además, ¿qué gran merito tiene realizar un pacto acorde con los postulados de la mayoría de varones del PSOE y también con el criterio de los personajes de más peso histórico del partido en cuyo seno tiene sus principales enemigos? Un acto de valentía política, por ejemplo, hubiera sido llegar a una alianza de izquierdas con Podemos e Izquierda Unida (aceptando el referéndum para Cataluña) y buscando las complicidades de los partidos independentistas y PNV.
Está claro que el acuerdo alcanzado se basa en una estrategia personalista para reforzar un liderazgo que tambaleaba muy seriamente y, por otra parte, iniciar la campaña de unas nuevas elecciones que se aventuran inevitables, elecciones que se auguran más que complicadas para el PSOE y sus socios del PSC teniendo en cuenta la oferta tan ridícula que han propuesto para Cataluña, retomando el anacrónico planteamiento del café para todos.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 03-03-2016
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160303/40158290506/estrategia-personalista.html
L’última sentència contra l’ús del català
El TSJC s’ha tret de la màniga una altra sentència que no fa més que alimentar un altre cop un problema, el de la llengua catalana, que es porta instrumentalitzant en benefici de determinats interessos polítics i mediàtics per tal de obstaculitzar un procés de normalització de l’ús del català a la nostra comunitat.
Ja ha passat en d’altres sentències del mateix tribunal en què s’han pronunciat a favor de la denuncia d’alguns pares d’alumnes que reclamaven la presencia del castellà com a llengua vehicular a determinades escoles, i només va faltar la llei promulgada pel ex ministre Wert amb intenció de carregar-se el model d’immersió lingüista que està funcionant amb força èxit des de fa més de 30 anys.
Per moltes maniobres i manipulacions que es facin sobre la llengua, els que vivim a Catalunya no se’ns pot enganyar i tothom sap que el català és encara en inferioritat de condicions respecte al castellà i tots plegats som conscients que, a la pràctica, ni tots els funcionaris dels organismes que depenen de la Generalitat parlen entre ells en l’idioma que estableix el marc legal, i que quan un ciutadà es dirigeix a l’administració pública en castellà, la resposta majoritari del funcionariat ho és també en castellà. De la mateixa manera, ens trobem en situacions de tots els colors en els organismes que depenen directament de l’Estat a Catalunya, on en nombroses ocasions ens dirigim als funcionaris en català i l’interlocutor ens contesta en castellà.
Per tant, el litigi que va plantejar un metge de Tarragona i que ha donat lloc a aquesta sentència, no fa altra cosa que intentar erosionar un procés natural que es viu a Catalunya amb absoluta normalitat, i que només amaga un transfons polític, amb el fi de dinamitar la principal eina de cohesió social al nostre país que és la llengua catalana.
Jordi Terris/ El Periodico
Messi, un fenómeno irrepetible
Articulo situado en 6ª posición del Top Ten del Periodico del dia 17-02-2016
Con Leo Messi se nos agotan los calificativos: fantástico, extraordinario, genial, imaginativo, implicado, estrella, solidario, espectacular, eficaz, organizador, goleador, completo, voraz, superlativo, sensacional, sublime, determinante, perseverante, decisivo, único, estratosférico…
Y este pasado domingo nos sorprende con otra excelencia imaginativa suya con la ejecución de un penalti en honor a figura de Johan Cruyff que ha dejado a todo el mundo del panorama futbolístico con la boca abierta.
El otro día, a partir del record de partidos sin perder conseguido por Luis Enrique, varios expertos opinaban sobre las connotaciones que habían convertido a este Barça en un club hegemónico que está marcando una época y cada uno descifraba las diversas claves que habían hecho realidad este sensacional equipo y la mayoría de ellos, sin obviar lógicamente otros muchos factores, resaltaba la figura de Leo Messi como uno de los principales artífices de este rosario de éxitos prácticamente irrepetible, una conclusión que alguno ni siquiera refería pero que yo considero inapelable fuera de toda duda.
Es evidente que todos los equipos que han marcado época han tenido una superestrella que ha liderado el grupo, y supongo que todo el mundo es consciente que difícilmente se pueda volver a ver otro fenómeno tan completo, tan regular, con las cifras, títulos y galardones como los que ha conseguido Leo Messi.
Y a los que nos encanta el futbol, reconocer que somos unos auténticos privilegiados de poder disfrutar tantos años del que sin duda se ha convertido ya en el mejor futbolista de todos los tiempos.
Jordi Terris El Periodico 17-02-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/messi-fenomeno-irrepetible-57153#
El enésimo escandalo fraudulento
Este articulo permaneció en el tercer puesto del «Top Ten» de la web de «El Periodico» durante los días 30 y 31-01-2016
Un día después de haber destapado la última trama de corrupción que ha salpicado una vez más a relevantes políticos del PP de la Comunidad Valenciana y pocos años después del escándalo de las preferentes, se da a conocer la sentencia del Tribunal Supremo en la que se anulan dos casos de compraventa de acciones de Bankia por haber sido transmitidas con información no veraz.
El cúmulo de despropósitos y fraudes a nivel político-financiero que se han desencadenado en España en los últimos tiempos son tan graves y aberrantes que obligan a una profunda reflexión y esperemos que, de una vez por todas, fructifique la tan reclamada regeneración democrática; que el nuevo talante que se espera de los próximos mandatarios públicos a partir de ahora sea una realidad y dejemos de actuar como una república bananera y pasemos a convertirnos en un país un poco serio.
Porque no nos vamos a engañar, en todo este cúmulo de aberraciones producto de la codicia a costa casi siempre de ciudadanos de a pie, y concretamente en la venta de productos financieros fraudulentos o poco fiables, están implicados muchos actores de nuestra sociedad, desde la alta dirección de entidades bancarias que después han sido rescatadas debido a su nefasta gestión, hasta determinados directores de las agencias de dichas entidades, que se dejaban llevar por las pautas que les marcaban sus jefes con el princi
pal objetivo de engrosar al conjunto de todos ellos sus emolumentos a final de año.
Jordi Terris /La Vanguardia-El Periodico 29-01-2016
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160129/301742120496/escandalos-y-fraudes.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espera-regeneracion-democratica-53076
http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-cartas-del-lector-destacadas-del-29-1-4856517
Mal comienzo de la Sra. Arrimadas
ARTICLE LIDER A LA WEB DE LA VANGUARDIA DURANT EL DIA DE LA PUBLICACIÓ
La Sra. Arrimadas inició con muy mal pie su andadura como líder del principal partido de la oposición.
Empezó mal ya en el debate de investidura porque, más allá de su inamovible tono agrio que mantuvo en toda su intervención, su estrategia malintencionada con el fin de erosionar a la primera de cambio la imagen del Sr. Puigdemont con citas presuntamente censurables de antiguos tweets del actual president, sin averiguar, u obviando el verdadero trasfondo de los mismos, entiendo que es un acto rotundamente reprobable. Se trataba de excavar en las entrañas de las redes sociales donde Puigdemont mantiene desde hace años una densa participación, con la intención de extraer alguna palabra o expresión que pudiera dañar su trayectoria y socavar el prestigio ganado hasta la fecha.
Y para rematar su estelar estreno, se permite el lujo de no comparecer en el acto de toma de posesión a la Presidencia de la Generalitat, al que sí acudieron sin excusa el ministro Fernández Diaz y la delegada del Gobierno, la Sra. Llanos de Luna. Adujo que su ausencia era motivada porque tenía que estar presente en un evento que organizaba su partido Ciutadans.
Con esta actitud de desprecio hacia el nuevo President, así como a la institución que representa a todos los catalanes, difícilmente podrá conseguir con éxito la oposición digna a la que se había comprometido.
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160114/301386750861/arrimadas-empieza-mal.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/mal-estreno-arrimadas-50293
La CUP ho pagarà car
Si s’ha demostrat que la militància de la CUP està totalment dividida, exemplificcat amb la dimissió del seu cap de llista Antonio Baños, no cal dir que la fragmentació de la gent que els va votar el 27-S és encara més ostensible.
És evident que no podem negar que part d’aquest electorat està d’acord amb la decisió presa per l’organització, sector de votants a qui Artur Mas els fa nosa i que prioritzen connotacions com la justícia social, el pla de xoc, la revolució, l’anticapitalisme, etc. per davant de la consecució de la independència.
Ara bé, la CUP sembla que perd de vista que n’hi ha un altre sector molt important que els va votar que desconeixien la rigidesa del seu enrevessat sistema assembleari i que no sabien que els diputats electes, amb l’Antonio Baños al capdavant, tenien tan poca influència en decisions tan rellevants com la que hi havia a sobre de la taula, líder que per cert, va quallar una excel·lent campanya i ja sabem la força que té el carisma, el discurs i la determinació d’un bon líder quan la gent s’ha de decantar per una opció o una altra. El llegat de David Fernández n’és un clar exemple. Aquest importat segment de l’electorat de la CUP tenia com a principal objectiu l’acceleració del procés que l’organització va prometre i estava disposat a investir Mas durant aquests divuit mesos de transició.
Ara ens trobem en una situació en què els partits unionistes s’estan fent un fart de riure, on l’ esperada cohesió de l’independentisme s’ha fracturat amb danys que poden ser irreparables i ja veurem en les pròximes eleccions qui pagarà més car aquesta controvertida decisió de la CUP.
Jordi Terris El Periodico 04-01-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-pagara-car-48674
El drama dels refugiats i les nostres lamentacions
Quan llegeixo la última crònica sobre la situació dels refugiats on es desgranen les consecutives penúries que van patint a munt i avall en els seus desplaçaments, amuntegats en vagons amb una forta olor a pixum cap a destí desconegut i futur desesperant, alhora que m’esgarrifo, em reafirmo amb la meva ferma convicció que, salvant el notable segment que ho està passant malament al nostre país, la major part de la nostra societat som autèntics privilegiats.
Ens perdem en lamentacions de tota mena i magnifiquem els problemes quotidians como si fossin enormes desastres. Tenim el capritxós costum de queixar-nos per vici d’absurdes nimietats i muntem un sidral per qüestions com l’actitud de determinats personatges en els reality shows televisius; perquè hem hagut de suportar les retencions d’una caravana de vehicles; o, senzillament perquè hem estat una hora esperant l’atenció del metge de capçalera.
Ens queixem de la feina que ens ha tocat assumir, tendim a acusar als altres de tots els nostres mals i ens entretenim en disquisicions com si per Nadal menjarem cabrit, marisc o gall dindi, sempre amb l’esperança que en aquestes dates ens toqui la loteria per tal de poder elevar el nivell del nostre poder adquisitiu.
Poques vegades tenim la capacitat de fer un exercici de positivisme i d’agraïment en relació al que la vida ens regala, de ser sensibles i posar en valor a aquelles persones que ens estimen i estimem, i d’enaltir totes aquelles coses bones que tenim la sort de gaudir de manera quotidiana. En definitiva, ens embullem de manera enrevessada sobre el concepte felicitat i no som capaços d’aplicar aquest concepte com una actitud diària, i quasi sempre ens oblidem d’autèntiques calamitats com el drama dels refugiats…
Jordi Terris / El periódico 28-12-2015
Interpretacions dels resultats de les eleccions generals
Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
En clau catalana n’he sentit de tots els colors, des del PP, que malgrat haver estat la força menys votada, la Sra. Sanchez Camacho es conforma vanagloriant-se que han tret a Catalunya els mateixos escons que Ciutadans, fins el més fort argument d’aquests últims que basen el seu consol en què el seu grup ha mantingut un únic discurs i programa com a partit sense necessitat d’haver-se d’unir en coalició amb altres formacions.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Per altra banda, les altres dues dades clares que ens han ofert aquestes eleccions és que la representació independentista al Congrés de Diputats ha passat de tres escons a disset, i que el total de representants catalans a favor del dret d’autodeterminació sumen 29 diputats contra 18 en contra, això sense comptar tots aquells votants de la CUP que s’han abstingut seguint les consignes del seu partit.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 21-12-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151222/30963381714/interpretar-resultats.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/20d-ciutadans-perdedors-catalunya-46635
El Barça i el seu fons d’armari
Els partits del Bayer Leverkusen i el del Deportivo ens ha de fer obrir els ulls respecte a la realitat de la plantilla blaugrana. Hem de tocar de peus a terra i no podem obviar que, tot i que va líder a la lliga i està fent un bon paper a la Champions, el Barça té avui dos problemes que van en la mateixa direcció: Un, la gestió i resultats de la cantera amb el Barça B com evident paradigma d’aquesta situació; i l’altre, la falta de recanvis de garanties a l’hora de fer les rotacions.
El dia del Leverkusen, format per la majoria de reserves del primer equip i per les promeses en teoria amb més projecció de la cantera, ens podia haver caigut un sac de gols. No s’ha de ser molt expert en futbol per adonar-se’n que ni Sandro ni Munir -amb totes les oportunitats que ja tenen acumulades-, són jugadors de garanties per aquest Barça. D’altra banda, dels que van jugar del Barça B, només Sergi Samper i Juan Camara -un jugador que necessita gaudir de més oportunitats per exhibir la seva qualitat-, han demostrat que són els únics que poden arribar a formar part de la primera plantilla. Apart, tenim el peculiar cas de Bartra, ja que es tracte d’un futbolista amb gran projecció però no se li està donant la suficient confiança perquè s’acabi consolidant. Sembla que les errades de Bartra es penalitzin molt més que les de de Mathieu, per posar un exemple.
Després tenim exemples com Grimaldo; un lateral que estava projectat per ser una de les principals promeses per accedir al primer equip i que, no se sap per quin motiu que hauria d’explicar Luis Enrique, no se li està oferint cap oportunitat.
En definitiva, cal un canvi de timó urgent per complementar aquesta plantilla no sigui cas que Arda Turan i Aleix Vidal arribin tard, quan l’Atletic i el Madrid ens hagin arrabassat el lideratge i no tinguem marge de reacció…
Jordi Terris / El Periodico 14-12-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/barca-seu-fons-darmari-45056
L’Assemblea de la CUP: L’Objectiu i els despròposits
El resultat de l’assemblea de la CUP es veia venir, no podia ser d’una altra manera. Si aquest resultat havia de ser producte del que emana dels seus postulats, fidels al seu ideari potent i revolucionari, compromesos amb la majoria del sentir dels seus militants i seguidors, s’havia de ser força ingenu per pensar que l’assemblea donaria el vist-i-plau a la investidura del president Mas.
Segur que una gran part del sector sobiranista estarà d’acord que la corrupció que ha esquitxat Convergència i l’ombra dels Pujol, suporta un llast de tal magnitud que fa que la posició de la CUP tingui una coherència fora de tot dubte.
Ara bé, per altra banda, si fem un acte de profunda reflexió, també haurem de reconèixer que sense la figura d’Artur Mas gairebé segur que no estaríem on som i, en conseqüència, aquesta assemblea tan transcendental, avui per avui, no hagués calgut dur-la a terme.
Si realment l’objectiu primordial és assolir la independència i no som capaços de llegir que el país es juga molt i que estem davant d’una etapa transitòria, així com d’admetre el paper preponderant de Mas en aquest procés i assumir que sense l’ampli sector de centredreta que el president arrossega, hagués estat inviable arribar a una majoria absoluta sobiranista al parlament, és que l’objectiu principal que es persegueix és un altre i no tenim ni idea de la diversitat i la complexitat de la societat catalana. Aleshores, val la pena que ens ho fem mirar i potser és millor que deixem corre un procés sobre el qual s’està demostrant una gran incapacitat per gestionar-lo.
Jordi Terris/ El Periodico 01-12-2015
Jordi Terris 