La crua realitat de la CUP
Després dels darrers despropòsits arran de la conducta de tot el que envolta el món de la CUP, potser aquesta formació s’hauria de plantejar convocar una assemblea per tal d’analitzar i calibrar realment si els més de 300.000 ciutadans que els van votar el 27-S, combreguen realment amb aquest desori i amb aquest tortuós camí que han decidit emprendre.
Perquè els polítics en general s’equivoquen en pensar que un percentatge més o menys rellevant dels seus votants arriben a fullejar el seu programa electoral. És evident que una gran part de la gent vota per impuls, per simpatia, per intuïció, o per una idea preconcebuda i molts cops inexacte de l’ideari del partit escollit. I la CUP, en aquest sentit, tot i que ja havien estat a l’oposició amb tres diputats i estaven presents en alguns ajuntaments, el gruix de la societat l’ha començat a conèixer ara de debò, quedant totalment desemmascarada en posar al descobert posicions que van en contra de drets fonamentals, summament delicats com la seguretat i la protecció de la ciutadania.
Les darreres enquestes indiquen que els cupaires han tocat sostre electoral i que, lluny de créixer, la intenció de vot va a la baixa, i si el seu objectiu principal és assolir la república catalana, seria bo que replantegessin alguns dels seus postulats i que ho demostrin remant en la mateixa direcció de Junts pel Si, formació que va tenir amplia majoria al parlament, recolzada per la majoria dels sectors independentistes que reclamen una unitat que és vital per al procés.
Jordi Terris/ La Vanguardia/ El Periodico
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160603/402237618327/la-realitat-de-la-cup.html
El PSC i el dret a decidir
Aquesta setmana, Nuria Parlón, alcaldesa de Sta. Coloma, una de les veus més joves, renovadores i qualificades del PSC, durant una entrevista a 8tv, s’ha despenjat amb unes declaracions on ha afirmat que el PSOE mai acceptarà el dret d’autodeterminació de Catalunya.
D’altra banda, sense explicar ben bé el per què, va voler fer una clara diferenciació semàntica entre el Dret a decidir que defensava fa uns quants mesos el socialisme català, al qual va renunciar, i el Dret a l’autodeterminació que persegueix el govern de la Generalitat en virtut del resultat obtingut a les urnes. Què vol dir amb això? Que la consulta legal i acordada que promulgava el PSC en el seu programa, si algun dia s’hagués aconseguit, hagués estat paper mullat i no hagués servit perquè els catalans decidissin el seu futur polític?
Si una de les persones de la nova generació de polítics amb més criteri propi i projecció, després d’aquest substancial canvi de timó del partit i la seva inequívoca fidelitat i dependència del PSOE, segueix amb la línea de falta de claredat i determinació, utilitzant eufemismes i jocs de paraules, l’únic que aconseguirà és confondre l’electorat, i difícilment podrà aconseguir recuperar el pes i l’hegemonia que el PSC havia tingut a Catalunya.
Jordi Terris/ El Periodico 18-03-2016
Pedro Sánchez y su pantomima personalista
Desde que se produjo el acuerdo entre Pedro Sanchez y Albert Rivera, más allá del contenido teatral del discurso del debate de investidura, he oído numerosos comentarios, sobre todo por parte del entorno socialista, vanagloriando la figura de Sánchez por su supuesto sentido de Estado, haciendo hincapié en la categoría y valentía que había demostrado con este pacto.
No entiendo este tipo de consideraciones, máxime, cuando, tal como están las posiciones, los cálculos para facilitar la investidura son inviables y es evidente que este acuerdo no va a fructificar de ninguna de las maneras. Además, ¿qué gran merito tiene realizar un pacto acorde con los postulados de la mayoría de varones del PSOE y también con el criterio de los personajes de más peso histórico del partido en cuyo seno tiene sus principales enemigos? Un acto de valentía política, por ejemplo, hubiera sido llegar a una alianza de izquierdas con Podemos e Izquierda Unida (aceptando el referéndum para Cataluña) y buscando las complicidades de los partidos independentistas y PNV.
Está claro que el acuerdo alcanzado se basa en una estrategia personalista para reforzar un liderazgo que tambaleaba muy seriamente y, por otra parte, iniciar la campaña de unas nuevas elecciones que se aventuran inevitables, elecciones que se auguran más que complicadas para el PSOE y sus socios del PSC teniendo en cuenta la oferta tan ridícula que han propuesto para Cataluña, retomando el anacrónico planteamiento del café para todos.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 03-03-2016
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160303/40158290506/estrategia-personalista.html
Mal comienzo de la Sra. Arrimadas
ARTICLE LIDER A LA WEB DE LA VANGUARDIA DURANT EL DIA DE LA PUBLICACIÓ
La Sra. Arrimadas inició con muy mal pie su andadura como líder del principal partido de la oposición.
Empezó mal ya en el debate de investidura porque, más allá de su inamovible tono agrio que mantuvo en toda su intervención, su estrategia malintencionada con el fin de erosionar a la primera de cambio la imagen del Sr. Puigdemont con citas presuntamente censurables de antiguos tweets del actual president, sin averiguar, u obviando el verdadero trasfondo de los mismos, entiendo que es un acto rotundamente reprobable. Se trataba de excavar en las entrañas de las redes sociales donde Puigdemont mantiene desde hace años una densa participación, con la intención de extraer alguna palabra o expresión que pudiera dañar su trayectoria y socavar el prestigio ganado hasta la fecha.
Y para rematar su estelar estreno, se permite el lujo de no comparecer en el acto de toma de posesión a la Presidencia de la Generalitat, al que sí acudieron sin excusa el ministro Fernández Diaz y la delegada del Gobierno, la Sra. Llanos de Luna. Adujo que su ausencia era motivada porque tenía que estar presente en un evento que organizaba su partido Ciutadans.
Con esta actitud de desprecio hacia el nuevo President, así como a la institución que representa a todos los catalanes, difícilmente podrá conseguir con éxito la oposición digna a la que se había comprometido.
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160114/301386750861/arrimadas-empieza-mal.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/mal-estreno-arrimadas-50293
La CUP ho pagarà car
Si s’ha demostrat que la militància de la CUP està totalment dividida, exemplificcat amb la dimissió del seu cap de llista Antonio Baños, no cal dir que la fragmentació de la gent que els va votar el 27-S és encara més ostensible.
És evident que no podem negar que part d’aquest electorat està d’acord amb la decisió presa per l’organització, sector de votants a qui Artur Mas els fa nosa i que prioritzen connotacions com la justícia social, el pla de xoc, la revolució, l’anticapitalisme, etc. per davant de la consecució de la independència.
Ara bé, la CUP sembla que perd de vista que n’hi ha un altre sector molt important que els va votar que desconeixien la rigidesa del seu enrevessat sistema assembleari i que no sabien que els diputats electes, amb l’Antonio Baños al capdavant, tenien tan poca influència en decisions tan rellevants com la que hi havia a sobre de la taula, líder que per cert, va quallar una excel·lent campanya i ja sabem la força que té el carisma, el discurs i la determinació d’un bon líder quan la gent s’ha de decantar per una opció o una altra. El llegat de David Fernández n’és un clar exemple. Aquest importat segment de l’electorat de la CUP tenia com a principal objectiu l’acceleració del procés que l’organització va prometre i estava disposat a investir Mas durant aquests divuit mesos de transició.
Ara ens trobem en una situació en què els partits unionistes s’estan fent un fart de riure, on l’ esperada cohesió de l’independentisme s’ha fracturat amb danys que poden ser irreparables i ja veurem en les pròximes eleccions qui pagarà més car aquesta controvertida decisió de la CUP.
Jordi Terris El Periodico 04-01-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-pagara-car-48674
Interpretacions dels resultats de les eleccions generals
Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
En clau catalana n’he sentit de tots els colors, des del PP, que malgrat haver estat la força menys votada, la Sra. Sanchez Camacho es conforma vanagloriant-se que han tret a Catalunya els mateixos escons que Ciutadans, fins el més fort argument d’aquests últims que basen el seu consol en què el seu grup ha mantingut un únic discurs i programa com a partit sense necessitat d’haver-se d’unir en coalició amb altres formacions.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Per altra banda, les altres dues dades clares que ens han ofert aquestes eleccions és que la representació independentista al Congrés de Diputats ha passat de tres escons a disset, i que el total de representants catalans a favor del dret d’autodeterminació sumen 29 diputats contra 18 en contra, això sense comptar tots aquells votants de la CUP que s’han abstingut seguint les consignes del seu partit.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 21-12-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151222/30963381714/interpretar-resultats.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/20d-ciutadans-perdedors-catalunya-46635
L’Assemblea de la CUP: L’Objectiu i els despròposits
El resultat de l’assemblea de la CUP es veia venir, no podia ser d’una altra manera. Si aquest resultat havia de ser producte del que emana dels seus postulats, fidels al seu ideari potent i revolucionari, compromesos amb la majoria del sentir dels seus militants i seguidors, s’havia de ser força ingenu per pensar que l’assemblea donaria el vist-i-plau a la investidura del president Mas.
Segur que una gran part del sector sobiranista estarà d’acord que la corrupció que ha esquitxat Convergència i l’ombra dels Pujol, suporta un llast de tal magnitud que fa que la posició de la CUP tingui una coherència fora de tot dubte.
Ara bé, per altra banda, si fem un acte de profunda reflexió, també haurem de reconèixer que sense la figura d’Artur Mas gairebé segur que no estaríem on som i, en conseqüència, aquesta assemblea tan transcendental, avui per avui, no hagués calgut dur-la a terme.
Si realment l’objectiu primordial és assolir la independència i no som capaços de llegir que el país es juga molt i que estem davant d’una etapa transitòria, així com d’admetre el paper preponderant de Mas en aquest procés i assumir que sense l’ampli sector de centredreta que el president arrossega, hagués estat inviable arribar a una majoria absoluta sobiranista al parlament, és que l’objectiu principal que es persegueix és un altre i no tenim ni idea de la diversitat i la complexitat de la societat catalana. Aleshores, val la pena que ens ho fem mirar i potser és millor que deixem corre un procés sobre el qual s’està demostrant una gran incapacitat per gestionar-lo.
Jordi Terris/ El Periodico 01-12-2015
Els empresaris i la incapacitat d’arriscar per la independència
Aquest segment d’empresaris de diferents magnituds, recolzats pel Cercle d’Economia, que mantenen una posició de rebuig al procés que s’ha posat en marxa, i que addueixen inseguretat jurídica, incertesa empresarial i excuses de tota mena, amb el seu discurs pretenen seguir instal·lats en la comoditat de l’actual estatus quo, fet que només els permet focalitzar la situació des d’un possible perjudici a curt i mig termini, i la seva obsessió és que no quedin sensiblement minvats els seus beneficis durant aquest període.
Una de les virtuts que ha caracteritzat sempre a un bon empresari, és la seva capacitat d’assumir riscos, de superar les conjuntures econòmiques, de mercat, tecnològiques, competencials, etc.; de fer l’oportú canvi de timó en moments quan la situació ho requereix, de cercar nous mercats per fer arribar el seu producte. En definitiva, la seva capacitat d’adaptació i de superació en moments complicats.
Ja sabem que entrem en una etapa que no serà un camí de roses i que el govern de l’estat ens ho posarà tot molt difícil, si bé els estudis múltiples estudis d’economistes qualificats preveuen una important millora a mig i llarg termini si Catalunya esdevé un estat independent.
Són moltes les fal·làcies que esgrimeixen per instal·lar la por. A qui volen enganyar quan ens parlen d’aranzels, quan saben perfectament que l’estat espanyol és el menys interessat en imposar-los. Menys mal que, segons el posicionament de gran part de les associacions empresarials, el percentatge d’empresaris en contra del procés és minoritari i que serà cabdal la unió i determinació dels que hi estan a favor perquè el camí engegat arribí a bon port.
Jordi Terris/ El Periódico 23-11-2015
La CUP i la profunda frustració
Quan es van fer els primers passos que van dur a posar en marxa el procés cap a la independència, una gran part de veus de determinats àmbits mediatics i politics que hi estaven en contra, van posar de reiterat manifest que aquest moviment l’únic que acabaria provocant als seus promotors i seguidors una profunda frustració.
Després de l’última proposta del president Mas en el segon ple d’investidura amb les concessions que ha desplegat, espero i confio que la CUP es posi les piles, deposi la seva intransigent conducta, i acabi, més aviat que tard, posant una mica de seny al seu posicionament, i permeti d’una vegada per totes l’investidura en favor del millor líder que aquest procés pot tenir, recolzat per una bona majoria dels sobiranistes a fi i efecte de comandar aquesta difícil i complexa etapa de transició cap a l’estat propi.
És que els cupaires no té en compte que Arthur Mas arrossega un ampli sector d’aquest moviment i que estem parlant de només 18 mesos? –que es reduiria a 10 si prosperés una possible moció de confiança que ha introduït el president– Mentrestant ja es pot treballar en la direcció que reclama la CUP per tal d’eixamplar l’espai independentista des de l’esquerra, i a partir de les noves eleccions en el si del nou estat, els catalans podrem escollir el nou futur president i l’opció política que estimem oportuna.
Constituiria un autèntic desastre que aquesta declaració d’inici del procés quedés en el no rés i seria realment deplorable i ridícul haver de donar la raó al Sr. Aznar i als que vaticinaven la famosa “profunda frustració.
Jordi Terris/ El Periódico 19-11-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-profunda-frustracio-38775
L’objectiu és el president Mas
Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.
Aquesta obvietat no ens ha de fer perdre de vista que si Mas no fos el president d’aquest partit i, alhora, de la Generalitat, l’oportunitat judicial del moment, el desig de desfer-se d’ell per part de l’oposició i principalment del govern de l’estat, segur que no hagués estat tan encarnissat como ho està essent. El ministre de justicia ja ho ha dit: si és necessari caldrà fer intervenir les forces de seguretat.
Hem de ser conscients que hi ha moltes ganes que el president desaparegui del panorama polític. Ja ho van intentar abans de les penultimes eleccions autonomiques quan es van inventar un informe policial sobre suposats ingressos fraudulents a comptes de paradissos fiscals. Després, han intentat deteriorar la seva imatge, vinculant-lo al cas Pujol i no s’han aturat els continus atacs per al seu principal protagonisme en el procès.
Perquè no ens hem d’enganyar, la CUP i d’altres actors implicats en la causa, han de tenir molt present que si volem que aquest procés tingui la força suficient i arribi a bon port, el lideratge d’en Mas, la seva determinació, el seu prestigi internacional, la seva capacitat a l’hora de defensar els arguments que ens han portat fins aquí, de rebatre als enemics polítics, d’arrossegar un important gruix de votants de centre-dreta i d’obtenir el suport de gran part de l’empresariat i de moltes institucions de caracter conservador, són connotacions cabdals. Si ens pensem que la independencia es pot assolir només des de l’esquerra, estem molt equivocats i hem de pensar que els possibles substituts de Mas avui per avui estan lluny de la seva força mediatica i de la seva capacitat de seducció; i pel que fa a Junqueras és una figura potent però insuficient per a les necessitats del procés.
Jordi Terris – El Periodico 29-10-2015
Jordi Terris 